Cartes

ester costa fita. Família d'en Miquel Busquets i Martí. girona.

El 29 d'agost en Miquel ens ha deixat sobtadament i prematura als 56 anys. Aquesta mort ha estat un sotrac per a la família i per a tots els que el coneixíem.

Volem agrair el suport rebut en aquests moments tan difícils pels amics, ?com?panys/es de feina, companys/es del món sindical, polític i dels moviments socials.

Volem també donar les gràcies a tot el personal de l'hospital Josep Trueta i molt especialment al personal de l'UCI, pel seu tracte i consideració envers en Miquel i la família, així com a tots els professionals que heu intervingut en tot allò derivat d'aquest procés.

A totes aquestes persones, moltes gràcies.

Crònica d'una frustrada investidura anunciada

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Més o menys vol ésser el títol d'una famosa novel·la de Gabriel García Márquez. Crec que només algun somiatruites podia pensar que en Rajoy se'n sortiria. Es creu omnipotent i això és el pitjor: que s'ho cregui. Ha col·locat Espa?nya en una situació límit i sense precedents. Per acabar-ho d'adobar, el dia de la segona votació, dia important per a ell, va i anomena el supercorrupte Soria per ocupar un càrrec important i molt ben pagat, no sigui que després del que ha robat ara es morís de gana. I el ministre Fernández-Díaz somrient com si fos un angelet ben assegut i ben aforat. No sé per on poden sorgir unes bones solucions. Crec que l'única possible fóra que Felip VI donés un cop de puny i fes dimitir sense excepció tots els dirigents polítics actuals. Gent nova, decent, ètica i que estimés el poble i respectés totes i cadascuna de les autonomies amb les seves normals diferències.

Jorge Moragas, l'inquisidor «català»

Mateu Frigoler Teixidor . Canet d'Adri.

Si inquirir és indagar, espiar o conspirar, Jorge Moragas es pot considerar el gran inquisidor de Catalunya. El tenim al Parlament de Madrid com a diputat del PP per Barcelona. No hi fot res, només per fer número, mai una objecció ni una pregunta, a ell només l'interesen els 25.534 euros lliures d'impostos. La seva feina és la d'assessor del president i ésser el «fontaner de La Moncloa». En les seves estones lliures també li agrada fer d'espia i d'instigador en assumptes tan turbulents com l'afer de la Camarga o les trobades del ministre de missa diària (com el Carrero Blanco) Fernández Díaz amb el jutge «antifrau» Daniel de Alfonso. Per cert, ministre, durant la missa pensa en els malalts que confien en la Sanitat catalana que vostè diu molt cofoi que s'estan carregant? Franco durant la ?postguerra tenia molts espies a Catalunya, el Rajoy amb el Moragas hi té també un bon element.

Em feia molta vergonya que aquest «fontaner de La Moncloa» portés el cognom del general màrtir català fill de Sant Hilari Sacalm, Josep Moragues i Sobrevia. Per sort he pogut comprovar que el cognom del Jorge ha estat espanyolitzat igual que ell mateix. Això per mí ha estat una gran satisfacció, era una autèntica burla que un cognom tan il·lustre figurés en el DNI d'aquet nefast personatge. Tots sabem que el general Moragues va ésser torturat i decapitat per les tropes borbòniques pel sol fet de defensar la seva Pàtria. El seu cap va romandre 12 anys penjat en una gàbia de ferro al Portal del Mar barcelonès. Tot per obra d'un exèrcit d'assassins que varen entrar a sang i foc conquerint totes les llibertats d'un poble sobirà, pacífic i treballador. D'aquesta vergonyosa acció i crims de guerra els borbons mai n'han demanat perdó. Com molt bé va dir el Rufián al Parlament Espanyol són uns reis que només els ha votat Franco.

Tenim ara un president, en Carles Puigdemont, que té molt clar els passos a se?guir per portar-nos a la victòria, amb ell confiem plenament perquè coneixem la tossuderia dels amerencs, no varen trobar petroli però s'ha trobat un gran president.

Ha posat de manifest que no hi ha raons adequades

José Morales Martín. Palafrugell

El Debat d'Investidura, que ha tingut lloc aquesta passada setmana i que ha girat al voltant del pacte de Ciutadans i el PP, ha posat de manifest que hi ha un acord substancial entre les tres forces constitucionals sobre les polítiques que en aquest moment necessita Espanya. L'acord ha mostrat que el PP té voluntat de corregir errors i ha detallat algunes de les reformes necessàries. I té encara més força per coincidir en molts aspectes amb l'acord signat fa mesos per Sánchez i Rivera.

El Debat d'Investidura ha posat de manifest que no hi ha raons adequades perquè Sánchez segueixi mantenint el seu no. A tots sorprèn la duresa utilitzada pel líder dels socialistes en les seves intervencions. Una duresa que no té en compte ni les circums?tàncies ni el moment. La política és històrica i s'ha de sotmetre a la necessitat del poble.