Fundació Tom Sharpe

«Imagineu-vos una habitació plena de carpetes i papers i caixes i més papers: feu curt»

07.09.2016 | 09:50

Bones notícies per als amants de Tom Sharpe: la fundació que porta el seu nom ja està en ple funcionament.

Tom Sharpe va morir fa tres anys, a Llafranc, on havia viscut els últims vint anys de la seva vida. Com hi va anar a parar em sembla una història curiosa. Ho sabíeu, que Tom Sharpe va viure uns anys molt difícils i que quan va arribar a Catalunya, el 1992, se sentia un home acabat? Va venir a Barcelona per assistir a una convenció literària i la seva agent el va convidar a dinar a l'hotel Llevant, a Llafranc: li va agradar i s'hi va quedar. Es va estar una temporada a l'hotel, després s'hi va instal·lar uns quants hiverns; al cap de poc es va comprar una casa. Després aquesta casa no li agradava i se'n va comprar una altra i, aquí sí, hi va estar fins al final de la seva vi?da. Fins fa tres anys. Per a en Tom Llafranc va ser un amor a primera vista. A Catalunya la seva obra agradava molt i de seguida s'hi va sentir com a casa.

El llegat vital i literari de Tom Shar?pe és immens. Imagineu-vos una habitació plena de carpetes i papers i caixes i més papers: feu curt. Imagineu-vos tones d'escrits, dietaris, obres de teatre, cartes, més cartes i encara més. Ocupen tres habitacions? Fins al sostre? Ara us comenceu a fer una idea de la seva producció. La tasca d'organització d'aquest material -de la qual s'encarrega amb tota la pacièn?cia del món la seva marmessora i presidenta de la Fundació, la doctora Montserrat Verdaguer- és titànica. I més tenint en compte el caràcter caòtic d'en Tom: la doctora explica que Sharpe començava els llibres pel mig i els continuava pel final i seguia pel començament, un tros aquí i un fragment allà, tot en papers escampats pel menjador; que tot això es convertís en un llibre semblava sempre un miracle. Ella va ordenant el caos, com una formigueta, i a més a més ha construït la seva biografia -que estic desitjant llegir.

La Fundació, doncs, ha nascut amb molta energia. Ben aviat tindrà seu física i de moment ja té pàgina web (www.fundaciotomsharpe.org), amb persones a darrere que hi treballen i que us poden atendre: qualsevol que hi estigui interessat hi té les portes obertes. També us podeu dirigir a la Universitat de Girona, que acull el fons especial Tom Sharpe: llibres de la biblioteca de l'autor i els seus manuscrits -els que ja estan orde?nats; la resta s'hi aniran afegint a mida que estiguin a punt- que, generosament, Verdaguer va donar a la Universitat fa un any.

Vaig conèixer Tom Sharpe personalment perquè li vaig fer una entrevista, a casa seva. Els que tenim aquesta sort sabem que era un home amable i entranyable i feia riure les persones, i això no és poc. Estar al seu costat era un plaer. No havia tingut una vida fàcil: segurament els seus llibres fan riure com fa riure sempre la cara B del drama. Esperem que la Funda?ció serveixi per comprendre tot això i per recordar i potenciar la figura d'un autor que s'ho mereix. Ah! I si l'aneu a veure alguna vegada al cementiri de Mieres -el trobareu allà fumant-se un havà- estic segura que estarà molt content.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema