L'agost al setembre

«Tinguem en compte que estimar és deixar escollir l'altre, amb el risc que es pugui equivocar»

07.09.2016 | 09:50

Com qui persegueix pokémons, els meteoròlegs ens detallen els rècords de temperatura d'aquest setembre que vol trencar motllos. El setembre, pensa la gent, és com el nou agost. Preus més barats als hotels i més calorada. Ens agraden les frases fetes perquè defineixen d'una forma ràpida la realitat, una impressió falsa, perquè la realitat és més complexa que una frase, però ens ajuden a enfrontar-nos al món sense les pors i els dubtes. Els seixanta són els nous cinquanta, els quaranta són els nous trenta. Els avis són els nous joves. La calima ens envaeix i no som a les Canàries, perquè la benzina és més cara i no mengem mojo picón.

Sempre els clixés, els extrems que es toquen. Les dretes i les esquerres. El Barça i el Madrid. Els indepes i els unionistes. La Guerra Civil que sembla no morir mai. Ens fa tanta por pensar en el matís, la complexitat i la diferència. El temps meteorològic es transforma. És un ésser viu: canvia. Segons els cicles, les èpoques. A l'Edat Mitjana, un escalfament global va fer que es pogués cultivar a Groenlàndia i els víkings van fer el salt a l'Amèrica del Nord, Vinland, terra de vins, li deien a aquells paratges ignots. També les persones canviem, creixem; som diferents. Si tens el cap un mínim de moblat, et prens les coses des d'una perspectiva diferent a una edat que a una altra. Només aquells que són uns obcecats o no es plantegen massa coses, tenen sempre la mateixa visió del món. I no parlo d'ideologia política. Hi ha qui diposita en els fills les esperances i els somnis, sense entendre que una persona s'ha de construir les esperances i somnis segons la personalitat i els seus gustos. Si imposes allò que voldries per tu a una altra persona, a banda de ser un dictador, anul·les la seva personalitat, que voldrà bastir el teu somni, que ho intentarà obligat, però la seva victòria serà la teva: viurà una mena de segona part de la teva vida.

Tinguem en compte que estimar és deixar escollir l'altre, amb el risc que es pugui equivocar. Que la vida el pugui cremar. En aquest setembre tornen els focs, el cap de Creus i el Montgrí en alerta i amb els accessos tancats, avisen d'una situació de perillositat important. La vida és una mica com aquest setembre xafogós i rebel, que provoca llargues cues davant el Museu Dalí i ens allarga aquest estiu d'ingressos turístics, de converses entre canyetes a les terrasses i d'alegria econòmica per als comerciants. La vida està plena de sorpreses que cal aprofitar, mentre esperem les pluges del setembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema