La baixada dels tiratges dels llibres ha estat una de les dades menys sorprenents de l'últim informe sobre l'edició en català. Hem passat d'una mitjana de 1.000 a 700 exemplars per títol. Això vol dir que el nombre de lectors-compradors es va encongint. I el més fotut de tot és que es redueix entre les edats més joves, com indica la caiguda de vendes de volums infantils i juvenils.

Entre els factors responsables d'aquest retrocés segur que hi deu haver pesat bastant l'anomenada socialització de llibres -el reciclatge de títols usats-, que practiquen una bona colla d'instituts i escoles. La mesura, tan benintencionada com vulgueu, perjudica escriptors, editors i llibreters, alhora que esbandeix la possibilitat que cada alumne, des de petit, aprengui a fer-se una petita biblioteca personal. Però suposo que molts joves prefereixen recol·lectar Pokémons a col·leccionar llibres. Qualsevol andròmina sense pantalla els deu semblar tan marciana com el diari que esteu llegint.

Els experts ja poden dir missa, però la pèrdua d'influència de la paraula impresa és un fet irreversible. Els nous continguts digitals han torpedinat, per exemple, les vendes de llibres de viatges, diccionaris i enciclopèdies. Aquestes últimes, abans tan populars, s'han tornat obsoletes i ara fan nosa als seus propietaris. Força gent, quan decideix endreçar el seu pis, acaba trucant a la biblioteca més propera per oferir-los el reguitzell de totxos. No s'imaginen, és clar, que allà ja els tenen. I que, tal com passa a casa seva, només s'avorreixen i crien pols als prestatges.