Cartes

Lola Arpa. PERATALLADA.

Arribem a la tardor. Amb temperatures mai assolides estem suportant el final d'un llarg, tòrrid i ressec estiu. El menyspreat i banalitzat canvi climàtic ja s'ha instal·lat al nostre planeta amb una previsió de futur no massa optimista i amb unes conseqüències desconegudes per la humanitat.

Mentrestant anem ofegant la terra amb capes d'asfalt i formigó que com una taca es van estenent al voltant de pobles i ciutats. Aquest fet, més l'absència d'ombres i frescor, fan enfilar encara mes les temperatures. Circular a peu pels nostres pobles aporta una sensació de crispació indescriptible. La «solució» del aires condicionats no fa més que agreujar el problema.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una nova manera més amable, més propera a la natura de gestionar el nostre entorn. Plantacions extensives d'arbrat d'ombra, espais de terra on filtri l'aigua, on creixi l'herba, sense jardins temàtics amb herbicides, recuperar l'olor de la terra mullada. Fugir del asfalt! Com deia l'escriptor alemany Erik Kästner, «caminar sobre l'asfalt m'encongeix l'anima»... i més a 40 graus.

Decepció a l'autobús

dolors martín. girona.

L'altre dia li comentava a uns companys el bon funcionament de les línies 3 i 4 d'autobusos (Salt-Girona) operats per TEISA. Vaig elogiar la simpatia dels seus conductors, la puntualitat, en definitiva vaig fer un elogi del servei en general. Doncs quina va ser la meva sorpresa i decepció dissabte passat, dia 3 de setembre.

Sorpresa perquè em vaig trobar amb una conductora, la qual va tenir unes formes no apropiades ni correctes. Decepció perquè feia pocs dies havia elogiat el bon servei i funcionament i ara m'havia d'empassar les meves paraules.

Dissabte passat, disposada a agafar l'autobús amb un nen de 2 anys i un cotxet, carregada amb bosses per passar un cap de setma?na fora, i embarassada de 7 mesos (per tant amb una panxa força evident); la senyora conductora d'una manera molt barroera em diu que haig de plegar el cotxet i que sinó no puc pujar. Comenta que ja porta dos cotxets dins l'autobús. Cal remarcar que l'autobús no anava ple i que hi havia seients buits. Finalment, vaig plegar el cotxet, carregar el nen, les bosses i em va fer pujar el cotxet plegat a sobre del suport de darrera dels seients (cal recor?dar que estic embarassada i que no és gaire recomanable aixecar pesos). Afegir una consideració, què passaria si en comptes de ser una persona amb un cotxet és una persona amb cadira de rodes? També li hagués fet plegar? És per tot plegat que vull fer una queixa dirigida a la conductora d'aquell autobús que va passar per la parada del carrer major de Salt a l'altura del Banc Santander a les 10.20h, dissabte passat, 3 de setembre. Considero que va posar en risc la meva salut i la del meu fill i em va faltar al respecte.

D'altra banda, voldria agrair la comprensió i l'amabilitat dels usuaris de l'autobús.

La trencadissa del no a l'espanyola

JOAN JANOHER I SADURNí. VULPELLAC.

La democràcia perd les llibertats, deixa en funcions els col·lectius del govern, i a més, es ridiculitzen totes les institucions. Algú pensa que estan preocupats per assolir l'estabilitat precisa per restablir la presidència de país? Jo crec que les coses no són casuals, almenys els signes d'una legislatura responsable i capaç d'instaurar uns principis pensats per la gent menors de 50 anys, s'allunya força del que voldrien com a generacions de futur i present.

No es pot configurar un estat innovat si els seus principis estan radicats al passat, el qual tothom voldríem que fos oblidat. Però s'intenta continuar amb unes previsions caducades, sense cap intenció de renovar les polítiques anteriors i mantenir encara el garrot impositor, ancorant-se en doctrines enquistades. Això no és progrés, convé sortir-ne de forma imminent , amb l'intent remodelador dels estaments, perquè s'obrin les portes al diàleg del sí. Tan difícil és una proposta d'entesa per formar una nova generació política? Només s'aconseguirà un panorama franc i democràtic si els partits s'adonen de la crua realitat del canvi que es necessita per continuar endavant amb dignitat. No tanquem les portes a restablir un estatus actualitzat, no ens ho podem permetre, diguem prou a les trencadisses, al ¡no! Hem d'aprendre a acceptar la democràcia com a eina dialogant, si no ho fem continuarem fent-ho malament, i a l'espanyola.