Una col·lega va anar fa unes setmanes a un congrés científic a la Xina i com que allà Facebook i Twitter estan capats, jo penjava per ella les seves contribucions. Per sort podíem comunicar-nos per WhatsApp. I va ser per aquesta via com vam anar a raure a un estudi de l'investigador Lu Qi, de la Universitat de Harvard, publicat al British Medical Journal l'any passat. S'hi estudiaven dades de salut de gairebé 500.000 persones xineses durant el període 2004-2008.

Els resultats van mostrar que les persones que menjaven aliments picants gairebé cada dia tenien un risc de morir-se un 14% inferior que les persones que menjaven aliments d'aquest tipus només un cop a la setmana. Mentre teníem la conversa per WhatsApp, jo ja havia ampliat la llista de la compra amb pebrots picants («chili peppers» perals internacionals o «cirerets» per als que, com a «casa meu», sempre ho hem dit així) que és l'aliment que l'estudi esmentava. M'encanten! I ara resulta que a sobre serveixen per disminuir el meu risc de mort!

Tanmateix, l'alegria va durar poc perquè en consultar l'article ens en vam adonar que com que era observacional, no és que demostrés que els aliments picants fan que les persones visquin més, sinó que les que consumien regularment menjar picant van ser menys propenses a morir durant el període d'estudi que aquelles que van menjar el picant amb menys freqüència.

Ara bé, no vaig esborrar els «cirerets» de la llista atès que, com deia Lu Qi en una entrevista, certa evidència d'altres estudis suggereixen que els ingredients bioactius en aliments picants, com ara la capsaïcina, poden reduir el colesterol «dolent» i els triglicèrids així com millorar la inflamació.