· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

10.09.2016 | 10:23

En record de Miquel Ferrer i López
amb motiu dels deu anys del seu traspàs
Carme Fornells i Sala i fills.
El motiu d'aquest escrit és l'agraïment. Els mesos i els anys s'escolen de pressa i ja han passat deu anys que el nostre Miquel -el fill, l'amic i amant, el pare, el germà, el tiet- ens va deixar aquell inici d'onze de setembre.
«Em costa imaginar-te absent per sempre. / Tants de records de tu se m'acumulen / que ni deixen espai a la tristesa/ i et visc intensament sense tenir-te», diu el poema de Miquel Martí i Pol que ens hem repetit tant que ja sembla nostre. Però som conscients que el seu record i el buit que va deixar en nosaltres l'ha compartit molta gent: les dues famílies, els seus amics, companys... I ho sabem perquè ens heu fet costat en moltes ocasions.
En Miquel va voler que enterréssim les seves cendres dalt del Bassegoda. Malgrat la pluja, érem més de vuitanta en el mugronet que encimbella la muntanya que tant estimava. Això no és el que té mèrit: des de llavors, cada any hi hem tornat aquest dia i sempre hi ha hagut familiars i amics que ens hi heu acompanyat. Mai hi hem pujat sols.
Aquest onze de setembre tornarem a enfilar-nos-hi i sé que us tornarem a tenir al costat.
«No tornaràs mai més, però perdures / en les coses i en mi de tal manera / que em costa imaginar-te absent per sempre»
Gràcies a tots per mantenir-lo en el record.

D'aquesta manera, no
Carles Vilar i Massó. Calonge.
M'he assabentat per algun grup de ?WhatsApp que el primer dia escolar d'aquest any no hem de portar els nens a l'escola com a protesta per no incloure les nostres escoles a l'horari intensiu. He buscat informació a les web de les tres ampes calongines convocadores de dita protesta per cercar informació, n'he trobat poca i gens actualitzada. Veient notícies a la TV comarcal m'he informat una mica. I, evidentment, després d'informar-me prenc una decisió i, si les coses no canvien, no donaré suport a dita protesta per diverses raons. Com pot ser que hi hagi un 10 per cent que és recelós amb dita jornada intensiva, i que aquest 90 per cent a favor jo el poso en dubte, una enquesta amb noms i cognoms no em serveix. Però la raó principal és que aquesta acció l'hauria d'haver pres una assemblea on s'expliquessin els ets i uts de dita protesta. Crec que també podríem lluitar perquè l'Ajuntament de Calonge tornés a donar subvencions als llibres escolars, però potser algú no li interessa saber tota la història. I com deia mon pare: «Calonge, bona terra, millor gent», llàstima que no sempre ens governin els millors.

La monja menuda
Jesús Domingo Martínez. Girona.
Teresa de Calcuta, la monja menuda que amb el seu testimoni de vida ens remet a les fonts més profundes de la caritat, ha estat elevada als altars. En una cerimònia multitudinària, el papa Francesc l'ha proclamat santa, recordant-nos que també nosaltres som cridats a concretar en la realitat el que invoquem en la pregària i professem en la fe; que no hi ha alternativa a la caritat, perquè els que es posen al servei dels germans, encara que no ho sàpiguen, són els que estimen Déu. No obstant això, la vida cristiana no és una simple ajuda que es presta en un moment de necessitat. És tota una vocació a la caritat, un compromís seriós, i al mateix temps joiós, de seguiment de Jesús. Santa Teresa de Calcuta va saber dibuixar-se de manera esplèndida en el tapís de la seva vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema