ÚLTIMA HORA
Puigdemont supera la qüestió de confiança gràcies als vots de JxSí i la CUP

Cartes

11.09.2016 | 07:18

TFM
Maria Moreno. blanes.
Fa poc vaig defensar el treball de final de màster (TFM) davant un tribunal d'avaluadors d'una universitat de Barcelona. Un cop feta l'exposició, aquells senyors doctors il·lustríssims mestres tots de la ins?titució, em van plaure l'oïda (entre d'altres confits) amb les següents declaracions: (A) Que no havia creat res; (B) Que deixés de volar.
Podria adjuntar-vos el treball per tal que jutgéssiu vosaltres mateixos però és massa llarg. Però us di?ré que quan va ser el meu torn de rèplica em van interrompre dient que allò no era un TFM. Aquesta que escriu va adonar-se que o premia la mandíbula o es quedava sense el títol; per tant, no vaig defensar res.
Ara que puc dic: Digui'm que no els agrada el que he fet, això és acceptable, però no sé si es van llegir el treball, o van escol?tar l'exposició, però sí sé que no em van entendre i m'haurien d'haver deixat que els ho expliqués durant el torn de les rèpliques. Resulta que des d'una universitat et diuen que no volis, que facis el favor d'aterrar (paraules literals...). Senyors, si algú en té ganes que ho faci, i si s'estimba mala sort, però que no deixi de provar-ho; no vulguin tallar ales, menys des del lloc que representen... És difícil ser neutral al 100%, però tampoc haurien d'espantar tant els canvis d'esquemes i d'actuació.
Què ha de ser un treball universitari? Un munt de paraules tècniques que mai més ningú no es mirarà, si no és el cas que se'l mirin especialistes del sector? Seria bo que fos també altres coses, com ara un munt d'idees boiroses que poguessin esdevenir d'altres idees que finalment algú transformi en una acció brillant.
Als qui volem volar, que ens deixin fer-ho, perquè per volar es necessiten moltes hores de lectura, escriptura i reflexió, i perquè la diferència també pot ser seriosa i responsable.

En defensa del quiosc de Jaume I
dolors vilà vilarrasa. MARE DEL
TITULAR DEL QUIOSC de jaume i. GIRONA.
Benvolguts, voleu saber per què l'Ajuntament diu que al quiosc Jaume I se li ha acabat el temps de la seva concessio? Doncs perquè no volen explicar que quan la concessió es va acabar per tots els quioscos al mateix any, a uns els permeten continuar-la i nosaltres no! Aquesta és la pura veritat! Ja que no l'expliquen!
És per això que diguem que tenim tot el dret a demanar el mateix que els altres. Perquè abans mai s'havien fet diferències i el que beneficiava a uns, beneficiava a tots.
L'Ajuntament de Barcelona, quan va veure que als seus quioscos se'ls acabava la concessió, se'ls va allargar a tots fins al 2030. No a uns sí i als altres no, com fa l'Ajuntament de Girona.
No manipulem, si us plau. Per la manera com ho explica el seu regidor Joan Alcalá sembla que els pobres vianants hagin estat 70 anys entrebancant-se amb el quiosc. Quin mal!
Que bé que ho pinten! Ara resulta que la gent gran anirà al seu centre amb cotxe i el podran aparcar al pàrquing de pagament! I jo que em pensava que la gent gran anava al centre del seu mateix barri...
Quina llàstima també el pàrquing, que fa més de 30 anys que hi és i fins ara els cotxes no hi podien entrar... Vinga, va!
A veure, els ajuntaments no han d'estar al servei dels ciutadans? Doncs què diran ara quan vegin els centenars de firmes (més de 500 de moment) dels ciutadans indignats? O només volen més cotxes als pàrquings?
Gent! Estem aclaparats per aquests centenars de firmes i perquè cada una porta una paraula de suport. Perquè tots ens digueu que ens voleu allà. A nosaltres i al nostre quiosc emblemàtic! Moltíssimes gràcies a tots. Us estimem!
Gràcies també a tu, Maria Mercè Roca, per preocupar-te'n i pels que us heu ofert gratuïtament a ajudar-nos. Que n'hi ha de bona gent al món. Ara ho veiem.
Gràcies Diari de Girona per fer-nos lloc, perquè així encara ens podem sentir més afortunats de poder continuar venent el vostre diari, després de tants anys.

La ceràmica de protagonista
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí.
La propera setmana del 12 al 16 de setembre la ceràmica serà la protagonista del 47è Congrés de l'Acadèmia Internacional de la Ceràmica "Barcelona 2016". El tema d'aquest congrés és "La ceràmica en l'arquitectura i l'espai públic". Els participants hi podran conèixer de primera mà, entre d'altres, la ceràmica que es troba aplicada a l'arquitectura dels nostres edificis o aplicada a l'escultura dels nostres monuments a la ciutat de Barcelona. També hi podran conèixer la d'altres ciutats si fan les rutes d'abans i de després del congrés, que consten de visites a Aragó, València, Sevilla, Còrdova i Granada.
També la ceràmica serà la protagonista de l'exposició que s'inaugurarà "D'obra. Ceràmica aplicada a l'arquitectura" al Museu del Disseny de Barcelona. Exposició que mostrarà tres-centes peces i hi serà fins al gener de l'any vinent. A Girona ja se'n pot veure una altra que és itinerant titulada "Ceràmika" a la Casa de Cultura, completada amb una sèrie de conferències programades.
De fet tot l'any podem gaudir de la ceràmica. La tenim a molts dels nostres carrers: la veiem aplicada a edificis modernistes emblemàtics de tota Catalunya o bé exposada a galeries d'art i museus de tot arreu. Un exemple, és el museu Terracota de la Bisbal de l'Empordà, que ofereix visites guiades per entendre la història i la situació actual de la seva ceràmica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema