de l'estadi del geieg a salt: 40 anys després

11.09.2016 | 07:18

Avui es compleixen 40 anys de la primera manifestació reivindicativa del catalanisme després de la Guerra Civil. Aquell 11 de Setembre de 1976 només feia deu mesos que havia mort el dictador Francisco Franco i dos mesos que el rei Joan Carles havia liquidat políticament una vella rèmora del franquisme com Carlos Arias Navarro per nomenar president del govern Adolfo Suárez. El president Josep Tarradellas encara estava exiliat a França. Al cap de nou mesos se celebrarien les primeres eleccions democràtiques. Aquella Diada, plena d'esperança en un canvi social i polític que aleshores encara era incert, es va celebrar a l'estadi d'atletisme del GEiEG, a la Devesa. No va ser fàcil organitzar-la per l'oposició del governador civil, Armando Murga. Al final, es va celebrar, paral·lelament a la de Sant Boi. Eren els inicis de la reivindicació de "Llibertat, Aministia i Estatut d'Autonomia". A l'acte, es va cantar Els Segadors sense autorització oficial.
Quaranta anys després, avui se celebrarà una concentració infinitament més multitudinaria al passeig dels Països Catalans de Salt, coincidint amb actes en d'altres quatre ciutats catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Berga. Sota l'organitzacio de l'ANC i Òmnium Cultural, serà el cinquè Onze de Setembre consecutiu amb actes massius. Des del 2012, la reivindicació és clara i inequívoca: la independència de Catalunya. Molt ha canviat el país des d'aquell ja llunyà 1976. Enguany, hi assistirà per primer cop un president de la Generalitat, Carles Puigdemont, atès que en les quatre edicions anteriors Artur Mas preferia quedar-se al Palau de la Generalitat i rebre després els organitzadors de la manifestació. La presència de la totalitat del Govern, amb Puigdemont al capdavant, és un nou salt qualititatiu. L'elecció de Salt també és un homenatge a un municipi divers, multicultural, complex de gestionar i que avui rebrà l'allau de visitants més gran que ha tingut mai en la seva història. Serà una jornada reivindicativa i festiva.
Durant les últimes setmanes, el debat ha girat entorn a la participació en els actes d'avui. Que si hi haurà menys gent, que si hi ha més desmobilització. És probable que l'assistència sigui inferior a la dels últims anys -divendres, el nombre d'inscrits era un 24% inferior a l'any passat- , però en qualsevol cas seran desenes de milers els catalans que dedicaran la Diada Nacional d'avui a manifestar-se per reclamar, un cop més, la independència de Catalunya. El nombre de catalans partidaris de la segregació és molt elevat, assisteixi o no a les cinc manifestacions convocades avui arreu del país. I això no és pot ignorar. Tampoc el Govern de l'Estat.
Com tampoc es pot ignorar, al marge que el president Carles Puigdemont hagi dit que "la independència és a tocar", que cal gestionar un dia a dia que està aturat des que fa tres mesos la CUP va tombar els Pressupostos d'enguany, la principal acció de govern de cada exercici. El dia 28, Puigdemont se sotmetrà a la moció de confiança. Com que els cupaires ja han anunciat el suport, més que discutir la confiança al President, caldria posar fil a l'agulla per l'aprovació dels Pressupostos que permetin posar el país a funcionar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema