Un any sense xarxes socials

14.09.2016 | 00:00

«Tot el que passa a les xarxes es queda a les xarxes: no hi ha una connexió amb la vida real»

Fa una mica més d'un any us explicava, en un article com aquest, que havia decidit deixar les xarxes socials i perquè. Fent un resum molt breu i ràpid: les vaig deixar perquè hi dedicava massa temps, perquè tot i que sembli que estan plenes de contingut en realitat són buides -com un miratge- i, sobretot, per la mala educació que hi circulava -hi continua circulant.
Quan dic que són buides vull dir que no servixen per a res. Sí, m'atreveixo a ser contundent: per a res. Bé, per distreure's una estona i per tenir la sensació -falsa- de co?munitat, de comunicació, de no estar tan sol. És una mena de consol en realitat molt cutre (sí, cutre) que no hauríem de voler per a nosaltres sota cap concepte. Perquè si ho pensem bé: de què serveix una opinió, per exemple, indignada -del que sigui- i desenes de mostres de suport en forma de comentaris? Si ens deixem enganyar, ens sentirem reconfortats una estona -veus?, ells també pensen com jo, estem allà mateix-: res més. No servirà per a res més. Per?què tot el que passa a les xarxes es queda a les xarxes: no hi ha una connexió amb la vida real; ens pensem que sí, però en realitat no hi és. El perill: la sensació de ser reconfortat immediatament enganxa molt i ens pot fer perdre molt -però molt, moltíssim, immensament- de temps. I ens pot fer perdre una energia molt valuosa que podríem dedicar a coses més interessants. El que sigui! Regar una planta, parlar amb una veïna o dedicar deu minuts més al teu fill sempre serà més interessant que les xarxes socials, bàsicament perquè són coses que són veritat i construeixen. Les xarxes, en canvi: un miratge. Res més.
Tot això ja ho sabia, però ara que fa un any que les he deixat ho tinc encara més clar, sobretot per una cosa: no ha canviat res. I això és el que us volia explicar en aquest article. Així doncs, he estat 365 dies sense comunicar-me amb ningú via xarxes socials i: no he perdut relacions, tinc el mateix volum de feina, no tinc la sensació de perdre'm res -de veritat, res, absolutament-, m'arriba la mateixa infor?ma?ció que a tothom -hi ha altres camins: la ràdio, la tele, el diari, les converses amb les persones-, no em sento més sola -tot al contrari- ni estic avorrida -llegeixo molt- ni trobo a faltar les frases espirituals -ni les de Coelho!
Existeix un ús racional i sensat de les xarxes socials? Sí, se me n'acudeixen dos: el primer, com a eina de màrqueting o de comunicació per a empreses o personatges públics. Té sentit, però és purament una eina de feina, res a veure amb cap cosa lúdica, no ens confonguem. El segon, una xarxa molt petita, gairebé una xarxa familiar, amb persones que t'estimes i que estan lluny o que la vida fa que no puguis veure tant com t'agradaria: és una manera de mantenir el contacte excel·lent. Perquè després del contacte, o abans, o per darrere, hi ha molta veritat tocable i experimentable. La resta: no té cap sentit, creieu-me, no us deixeu enganyar, ens estem entretenint amb no-res i el dia que ens n'adonem ens estirarem els cabells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema