En aquest Facebook que tantes vegades és un espai d'egos i psicopaties públiques, publicitat mal amagada, tècnica política destralera i buidor d'eslògans a la moda, i que va tan bé per espiar els moviments del veí, el conegut i el saludat, de tant en tant trobes alguna joia. Com l'agraïment, de tot cor, que feia una persona al seu antic cap, que li havia permès iniciar-se en una feina tan agraïda, com esquerpa, poc remunerada i difícil.
Acostumats a buscar-nos la vida, a tenir problemes que són els més complicats del món per a nosaltres i a enfrontar-los en solitari, perquè, moltes vegades, quan més necessites l'ajut de l'amic més sol et trobes, no parem esment en les situacions de la vida en que algú, potser un desconegut i sense cap vincle familiar i d'amistat, confia en tu per una tasca, et dóna «canxa», com vulgarment es diu; et permet fer-te un lloc, i et fa créixer com a professional i persona. La vida està plena d'aquestes situacions, afortunadament, i sempre aprens dels altres tantes coses, que oblides que ho vas fer i que has crescut gràcies al teu antic cap; al company amb qui vas passar tantes hores; a la persona que confia en tu, que t'anima i t'aconsella, a qui acumula més experiències i fracassos que tu; i els comparteix amb tu. O qui, simplement, està amb tu, tranquil·litzant-te amb la seva presència, amb un somriure regalat a temps, i fent que les coses rutllin i el món no s'espatlli.
Moltes vegades, mitifiquem cantants, actors o gent mediàtica per allò que ens aporta en algun moment de la vida. Connectem amb la creativitat d'algunes persones i els seus consells, o el seu exemple; les seves històries ens toquen, ens commouen i ens fan aplegar esperances en el demà. Un cantant comparteix amb tu experiències, triomfs i derrotes, et parla de l'amor i el desamor, de l'oblit i la distància, i és normal que ens hi sentim representats i tocats: sotjats i alleugerits. Comparteixen bon karma amb tu. De la mateixa manera, hi ha persones que el seu karma és negatiu i la petja que deixen és de foscor i dolor. Això no té relació amb l'èxit de les seves carreres, perquè en determinades feines i tasques polítiques, a on cal dirigir i donar ordres, el psicòpata té tant d'èxit com cadàvers deixa a l'armari. Però el temps i la buidor moral s'hi reflecteix en els rostres, en les mirades buides o tenyides d'incomprensió. Com més lluny tinguis aquesta mena de gent, molt millor per a la teva salut física i mental. A les persones solidàries; a qui et va donar l'oportunitat i tu vas saber aprofitar-la, se les ha de recordar sempre, perquè fent-ho, segurament seràs millor professional, i segur que millor persona.
