En aquests mesos d'estiu, la Rambla i els carrers de Barcelona són plens de gent de totes les parts del món i moltes vegades, quan la calor afluixa, amb la meva filla Komal ens asseiem en un banc i contemplem la gent passar. És curiós i alhora divertit de veure com, depenent del país d'origen, van vestits i pentinats d'una forma o altra. Però els que més fasci?nen la meva filla són els africans per aquelles indumentàries de colors i estampats i per a?quells cabells rinxolats o aquells cabells tre?nats amb tanta cura. Quan els veu sempre em diu: «m'encantaria tenir el cabell així».
Parlant de cabells, us vull explicar un fet que ha succeït a Sud-àfrica. Fa pocs mesos Zulaikha Patel, una noia de 13 anys, es rebel·lava i sortia als carrers juntament amb moltes companyes del seu institut a la ciutat de Pretòria per protestar davant de les normes de conducta del centre. Es queixaven que al centre els manaven i empenyien a allisar els cabells a favor d'una estètica més acurada i menys excèntrica. Davant d'aquesta normativa tan feixuga han aconseguit recollir prop de 30.000 signatures per frenar el que consideren normes discriminatòries.
A poc a poc Zulaikha no s'ha trobat sola sinó que s'han unit a ella i a les seves revolu?cions pares, mares i molts altres estudiants que han començat a manifestar-se i a protestar reivindicant els seus drets i llibertat. Cridaven no a la imposició continuada de la cultura blanca al sistema educatiu d'un país dominat fins fa poc més de 20 anys per la segregació de l'apartheid.
I així un fet puntual d'insubmissió s'ha convertit en revolució. Concretament en la «revolució dels cabells». Tots els diaris s'han fet ressò d'aquest fet i hi apareixen Zulaikha amb companyes alçant les mans en forma de protesta i lluint una cabellera afro exuberant. I sí, han aconseguit una revolució que s'ha estès per altres centre escolars del país.
Amb el hashtag #StopRacismAtPretoriaGirlsHigh, que també ha arribat als timeline d'Espanya, ha despertat de nou el profund debat a Sud-àfrica sobre els cabells i el significat polític i identitari que té per a la població africana, especialment per a les dones.
Una famosa bloguera africana afirmava: «el que estem veient a Pretòria és una resposta a la generalitzada narrativa que fa del cabell africà un problema i que empeny que tantes dones arreu del món se sentin pressionades a allisar-se els cabells. Són totes narratives associades amb els cabells llisos, que segueix sent un privilegi i una imposició. Tot el que està passant no és només pels cabells».
Zulaikha, després de passar per moltes escoles i haver patit bullying, va decidir escriure una redacció on expressava el patiment de les dones africanes per part del «privilegi blanc». Aquell text va ser l'inici d'aquesta revolució, que vol trencar amb un codi establert. En realitat el codi de conducta no fa referència explícita al cabell afro, però sí que s'insinua que cal pentinar-se d'una determinada manera, i es nega la possibilitat que moltes estudiants negres vagin a classe amb el seu cabell en estat natural.
Encara avui a Sud-àfrica gran part de la població sent que els cabells afro segueixen sent motiu de discriminació en un país en què el cabell ha tingut un gran valor simbòlic durant els anys d'apartheid. En aquells temps es feia la «prova del llapis» imposada per l'Oficina de Classificació Racial, en què determinava si la persona era «blanca» o «mestissa» (coloured): si en col·locar un llapis entre els cabells, queia, la persona era classificada com blanca. Però si el llapis es quedava entre els cabells, la persona només podia ser negra o mestissa i, per tant, la seva vida ja quedava condemnada a la llarga llista de prohibicions que el sistema segregatiu li imposava.
Davant d'aquests fets, potser caldria ser més sensible a les diferències. Ja que succeeix moltes vegades que les qüestions d'estètica tenen poc a veure amb el que és superficial i molt amb la identitat, la repressió, la història, els drets. I com veieu, la reivindicació d'una nena africana per mostrar els seus trets africans en un país africà ho acaba de posar de manifest de nou.
