CIBERCONDRIA

15.09.2016 | 00:00

«Tenen més tendència a
autodiagnosticar-se i solen recórrer a l'automedicació»

segur que us sona la hipocondria, és a dir, la preocupació per la por a patir, o la convicció de tenir, una malaltia greu, a partir de la interpretació personal d'algun símptoma. Etimològicament, el trastorn pren el nom dels hipocondris (les zones laterals de la part superior de l'abdomen) que és on, segons la teoria humoral, es creia que s'acumulaven els gasos que el causaven. Aquesta teoria es basava en l'equilibri dels quatre humors (líquids) del cos humà: sang, bilis, bilis negra i flegma. S'atribueix a Hipòcrates, considerat el «pare» de la medicina, i va ser la referència del funcionament del cos humà entre els «físics» (els coneguts avui com a metges) europeus fins a l'arribada de la medicina moderna el segle XIX.
Doncs bé, la cibercondria afecta aquelles persones que de manera compulsiva consulten a través d'internet els símptomes de diferents patologies que creuen estar patint. El problema s'agreuja respecte a la hipocondria perquè en aquest cas tenen més tendència a autodiagnosticar-se i solen recórrer també a l'automedicació, sumant-hi els efectes adversos que això podria tenir.
En l'actual classificació de trastorns mentals o DSM-V (que data de 2013) la hipocondria ha desaparegut com a terme, en part perquè el nom era percebut com a pejoratiu i no en facilitava el tractament adequat. El diagnòstic actual és de «trastorn de símptomes somàtics» quan hi ha símptomes físics (que és la majoria de casos), com ara dolor, tot i tenir com a única causa la psicològica; o bé de «trastorn d'ansietat per la salut» si no hi ha símptomes físics.
La cibercondria òbviament no està inclosa al DSM-V, i diria que segurament tampoc al possible futur DSM-VI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema