Cartes

16.09.2016 | 00:00

Creus a l'espai públic de Roses
Roser Sala Canela. treballadora ?jubilada de la sanitat pública.
Segons dades que he llegit en diversos mitjans de de comunicació, el Sistema Sanitari Català viu un procés de privatització orquestrat per la mateixa Generalitat, que al·lega que es veu obligada permanentment a reduir el pressupost destinat a la Sanitat pública. El cas és que més enllà de si això és cert o no, (hi ha dades que demostren que el procés de privatització/mercantilització del Sistema de Salut Pública a Catalunya és el model imposat i promocionat pel mateix Govern de la Generalitat, ja que reponsables polítics són accionistes de diferents entitats privades de la Salut.
El que és cert i indiscutible és que els treballadors de la Salut Pública es deixen la pell realitzant el seu treball amb la màxima tenacitat i dedicació.
L'estat social serà desactivat per l'ordre mercantil i progrés ineluctable, és el sistema que tenim, el que ordena i organitza el món que ens ha tocat viure, salti qui salti, mori qui mori, no tenen escrúpols.
Organitzar campanyes com la que s'ha realitzat a Roses, el dia 6 de setembre, en què han omplert de creus l'espai públic del poble per denunciar els atacs a la sanitat catalana és una pura manipulació. I em sembla molt ingenu, per no utilitzar un terme més dur, queixar-se ara, i no fer una defensa clara de la Sanitat pública, davant de la voluntat privatitzadora del govern i de tota la corrupció dels alts càrrecs que han estat al capdavant d'aquest model sanitari.

La Diada vs.
La Hispanitat
Juan Carlos Alonso Anglada. Flaçà.
Que el president Puigdemont assisteix a la Diada està molt mal vist, ja que no representa tots els catalans sinó només els independentistes. I això ofèn els partits que tenen l'amo a Espanya (PPC, PSC) i als partits creats per a enfonsar Catalunya des de dins (Ciutadans, Societat Civil Catalana, etc.).
Però, curiosament, aquests partits espanyolistes no es queixen ni s'ofenen quan el president de tots els espanyols, sigui del partit que sigui, juntament amb el Rei (també de tots els espanyols) presideixen la festa del país veí el 12 d'octubre.
Una festa amb nom de regust feixista «el dia de la raça» -ària (suposo)- si bé l'han rebatejat amb Dia de la Hispanitat. Quina hispanitat? La d'aquells territoris d'ultramar que van proclamar la independència al voltant del 1800?
Una festa de marcat caràcter bèl·lic (tremenda demostració de tancs, avions, soldats, i una cabra) com no pot ser d'altra manera en un país que només sap imposar les seves idees per la força, mai per la raó. I ningú no se'n fa creus ni ho troba ofensiu.
Una festa a la qual no assisteixen els presidents de Catalunya i d'Euskadi, i l'any passat tampoc la presidenta de la Comunitat Foral de Nafarroa. I no hi van perquè no comparteixen ni el sentit de la celebració ni les formes, ni se senten a gust amb els que ens volen submisos.
Així doncs, senyors espanyolistes, celebrin la seva diada espanyolista, i facin venir gent de les Castelles per mirar de fer piló i aparentar grandesa, però deixin que Catalunya celebri com vulgui la Diada. I si no volen venir, no vinguin: només farien nosa.

La pell de gallina d'Albert Soler
joan enric carreras mercader.
Bellcaire d'Empordà.
Avui he llegit l'article de l'Albert Soler i penso que amb la seva ironía habitual l'ha encertat de ple en tractar un problema que ja fa molt de temps que tenim. Penso que el famós i esperat viatge a Ítaca s'està allargant potser massa. Vull pensar que és a causa de tempestes a la mar que obliguen a fer aturades o haver d'anar per altres mars, vull pensar que ningú ens vol enganyar i el procés és a prop, molt a prop, de culminar però malauradament fa molt de temps que penso que ens estan prenent el pèl i us en diré el perquè: Han estat molt bé aquests gairebé cinc anys en què per celebrar la Diada ha calgut disfresar-se, tot sigui per la col·laboració desinteressada i monetària que això representa per als quals la festeta és quelcom més que un aplec, de fet no cal oblidar que som catalans i com a tal negociants. El nostre expresident no havia sigut mai independentista, però en els últims anys va pujar al carro per no perdre la cadira i un munt més de polítics d'altres partits també han comprat el bitllet cap a Ítaca. Jo recordo els meus anys de joventut, en què per celebrar la Diada fèiem córrer els grisos fins arribar al riu. De fet, també era una festeta però sense la disfressa, però avui sembla que els únics catalanistes són els disfressats. Avui he quedat meravellat amb l'article de l'Albert, que ens fa veure el que són capaços de fer els encantadors de serps i de com de burro és l'home quan li diuen el que vol sentir. Espero que els espanyols no sàpiguen veure que si féssim el famós referèndum no tindríem ni un 40% per anar a Íta?ca. Penseu que sempre fan més fressa cent que criden que mil que callen i he comptat els vaixells i penso que no en tenim prou, i a més tenim molts veïns catalans-espanyols que estan molt bé sense haver de fer-se a la mar. Llegiu l'article i us agradarà molt, ?segur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema