quines són les pautes que segueixen els mil·lenistes a l'hora d'apropar-se les notícies? Per quins camins es mou l'anomenada Generació Y? Quines rutes atrauen aquells nascuts a partir de 1980 o 1981 i l'any 2000? Un treball de The Oxford University Reuters Institute per a l'estudi del periodisme (50.000 persones enquestades en 26 països) dóna algunes pistes sobre aquest complex assumpte, i algunes d'elles són altament reveladors i conviden a una reflexió. Una primera dada a tenir en compte: el 28% dels consultats amb edats entre els 18 i els 24 anys va declarar que són les xarxes socials la seva principal font de notícies, mentre que un 24% va donar aquest privilegi a la televisió. Com era d'esperar, Facebook és l'escenari preferit per compartir notícies, un 44% enfront de l'escanyolit 10% de Twitter. El que queda clar és que els mil·lenistes prefereixen el text escrit per acostar-se a l'actualitat: només el 19% ho fa per mitjà de YouTube. WhatsApp arriba al 8%. Snapchat, que ha entrat fort en la carrera de les notícies, encara està a anys llum, amb només un 1%. És un 78% el que llegeix textos abans de veure imatges, la qual cosa contradiu algunes teories que asseguren que el consum de vídeos derrotarà aviat a la lectura pura i dura.
D'aquest estudi es dedueix que les noves generacions, com era d'esperar, no només usen les xarxes socials per penjar les seves opinions o exposar la seva vida privada, si?nó que també se'n serveixen per estar al cas de l'actualitat i opinar sobre els assumptes (seriosos o frívols) que més els importin. Aquesta preferència té, és clar, riscos: la credibilitat de les notícies a les xarxes socials ve donada per la credibilitat de les fonts a les quals es recorre, a la veracitat que garanteixen els mitjans els enllaços dels quals apareixen en aquest immens quiosc virtual (gratuït o no depenent que la notícia aparegui en un mur de pagament o obert). Però també hi ha, en aquest maremàgnun informatiu, riscos desinformatius que contaminen la comunicació digital amb notícies fal?ses, estafes i manipulacions de tota mena al servei no de la veritat, sinó de la intoxicació. És a dir, res a veure amb el periodisme honest, rigorós i veraç que raja de les fonts fiables.
