En el Grup Mixt del Senat, Rita Barberá cobrarà gairebé 7.000 euros, segons s'ha dit: 2.300 més dels que ja cobrava i han anat a parar al fons de sac de la col·lecció de bosses de Vuitton, Loewe i Carolina Herrera que ha anat regalant al llarg de la seva vida. La vida regalada li permet, a més, a l'exalcaldessa de València i símbol de la corrupció que flagel·la al Partit Popular, un fi de festa com a aforada. Una traca: la seva mascletà. L'aforament és un excés celtibèric com ho són els horaris dels àpats que ens fan ser diferents a la resta del món. Als congressistes els concedeix la facultat de blindar i triar a la carta els tribunals que els jutgen. Com que cada vegada són més els polítics en dificultats, l'aforament és el ferro roent on agafar-se i no resultarà fàcil que en prescindeixin. Els aforats ronden la xifra de deu mil en un país que té com a xacra la corrupció i, entre els seus anhels, perseguir-la com cal. Els privilegis processals i penals no només arriben, al contrari que en alguns altres llocs del món, al cap de l'Estat, el president del Govern i els ministres, s'estenen a senadors, diputats del Congrés i de les comunitats autònomes, alts càrrecs nacionals i regionals, membres de la Judicatura i de la Fiscalia, del Consell d'Estat, del Tribunal de Comptes, etcètera. En cap altre país de l'entorn estan aforats els diputats. A França, l'aforament distingeix exclusivament l'alta direcció de l'Estat, el primer ministre i el Govern. A Portugal o Itàlia, la prerrogativa de ser jutjat per altres instàncies només la té la primera figura institucional. A Alemanya, no existeix aquest privilegi. Als Estats Units, tampoc. Aquí, la justícia no és igual per a tothom. Barberá ens ho ha tornat a recordar.