Hondures: terror amagat

17.09.2016 | 00:00

La matinada del 3 de març d'enguany, mentre dormia, dos sicaris d'uns esquadrons de la mort de la ciutat La Esperanza, a l'oest de Tegucigalpa, assassinaren Berta Cáceres. Va ser un crim polític.
Des del 28 de juny del 2009, quan el president constitucional d'Hondures Manuel Zelaya, «Mel», fou derrocat per un cop d'estat, detingut i expulsat del país, aquest preciós país, d'una bellesa indescriptible, s'ha convertit en un dels mes violents del planeta i en un paradís per a les grans transnacionals depredadores i per a organitzacions criminals. L'oligarquia hondurenya segueix assassinant impunement tot aquell qui s'oposa als seus objectius. En aquests últims set anys dirigents camperols, líders sindicals, defensors dels drets humans, periodistes, educadors i ambientalistes han estat exterminats. Res no s'investiga i res no s'aclareix. Ningú no és sancionat i els mitjans de comunicació dominats per les transnacionals gairebé no diuen res d'aquest horror.
El règim hondureny, nascut del cop d'Estat ha cedit el 30% del territori nacional a transnacionals mineres i hidroelèctriques. Més de tres-centes empreses extractivistes que saquegen el territori mitjançant la corrupció governamental.
Berta Cáceres era l'activista ambientalista més coneguda d'Amèrica Central i lluità a favor de la conservació de la natura, dels rius i les muntanyes. Es va oposar a les multinacionals extractives per reclamar els drets ancestrals dels Lencas, el seu poble indígena, va fundar el Consell Cívic d'Organitzacions Populars Indígenes d'Hondures, COPINH, que va aconseguir aturar la construcció de pantans, paralitzar projectes de desforestació, congelar explotacions mineres, ...
A sis mesos de l'assassinat d'aquesta líder activista és indignant que avui no es pugui saber la veritat del crim. Buscar la justícia és un camí tortuós de silencis, però un camí també de molts braços, mans i cors que no permetran que Berta Cáceres hagi mort tan impunement. La contraportada de l'Agenda Llatinoamericana Mundial 2017 recorda les paraules que pronuncià Berta Cáceres quan va rebre el premi internacional ecologista més prestigiós, el «Nobel verd»: «Despertem, humanitat! ja no hi ha temps! És urgent canviar el rumb».
La comunitat hondurenya de les comarques gironines celebra avui, 17 de setembre, el 195è aniversari d'haver esdevingut, Hondures, una nació lliure, sobirana i independent. Però la independència que es va aconseguir oficialment no fou real. D'alguna manera, els països empobrits no han deixat de ser dependents i colonitzats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema