Recomanable per a l'equip de govern de Salt -també per a l'oposició- l'article que avui publica Arseni Gibert, expresident de l'Autoritat Catalana de la Competència al suplement Economia i empresa deDiari de Girona, sobre els «efectes no previstos i no desitjats de la regulació» dels sectors econòmics.

La reflexió genèrica que fa Gibert (ve a dir que hi ha qui defensa per norma que les grans superfícies estan dirigides per gent perversa que l'únic que busca és el màxim benefici a costa d'especular i d'enredar els ciutadans que, burros ells, no saben on compren), és vàlida també per a l'Ajuntament saltenc, on hi ha polítics que, amb apriorisme meditat reneguen de l'Ikea, el dimoni escuat, i que -hi posem la mà al foc- no han comprat mai al Zara, ni al H&M ni al Decathlon (o sí?).

No el volen, legítimament, amb l'argument que ofegarà les poques botigues de tota la vida que queden. Potser tenen raó; o no: qui sap si la protecció que ofereixen als comerciants (que, com les grans superfícies, només pensen en ells) va en detriment de la que podrien brindar a les vés a saber quantes persones aturades que, en el cas molt hipotètic que Ikea obrís un «supermercat» a Salt, potser trobarien la feina de la seva vida.

La República independent dels mobles potser actuaria com a reclam per a l'obertura de nous negocis, només potser, i contribuiria a engreixar les arques municipals (depauperades, diuen) i molt hipotèticament es podria fer alguna inversioneta més, per exemple, en la pila de barracons que tenen una bona colla d'escoles del poble (i una consulta sobre quines han de ser les prioritats de l'educació? No cal, sobre això el poble no opina).

Per tot plegat, el 24 de setembre els empadronats a Salt majors de 16 anys, au, a votar sí o no a una pregunta amb tres respostes sobre un projecte urbanístic complex que inclou equipaments sanitaris, educatius, industrials i embolica que fa fort. Al ple hi ha una majoria clara a favor del projecte (17 vots sobre 21 possibles). Si guanya el no (4 vots), guanyarà la democràcia?