Més enllà de la reforma laboral: Antics i nous drets laborals per al nou món del treball

19.09.2016 | 00:00

És recurrent el debat a Espanya sobre la reforma laboral posada en marxa pel govern del PP l'any 2012, les nombroses crítiques abocades sobre aquesta regulació per moltes forces polítiques i organitzacions sindicals i socials, i les peticions de derogació efectuades al nou govern que algun dia, esperem, tinguem a Espanya.
La més recent ha estat la formulada pel grup parlamentari socialista del Congrés dels Diputats el 20 de juliol (publicada al Butlletí Oficial del Congrés el dia 12 d'aquest mes) en una proposició no de llei, en la qual se sol·licita també l'elaboració d'un nou Estatut dels treballadors, justificat per la necessitat de recuperar la centralitat de la negociació col·lectiva i combatre de manera eficaç la precarietat en l'ocupació.
La mateixa petició, però ara ampliada a la reforma laboral duta a terme pel govern socialista l'any 2010, ha estat formulada en la declaració conjunta presentada el 12 de setembre pels sindicats CC OO i UGT sobre la situació política i les prioritats del moviment sindical, en la qual es demana també la reforma de la Constitució per regular nous drets econòmics, socials i polítics.
És obvi, no cal oblidar-ho, que la defensa d'aquesta reforma es manté aferrissadament pel govern en funcions i la força política que li dóna suport, argumentant que ha contribuït a la recuperació econòmica i a la creació d'ocupació (de la qualitat de l'ocupació es parla molt poc, per dir-ho de manera suau).
Més que "derogar", una paraula màgica amb la qual sembla que es resoldran tots els problemes del món del treball si finalment tinguessin reconeixement en la normativa legal les peticions anteriorment referenciades, m'agrada molt més parlar de modificar tot allò que tingui de negatiu i al mateix temps d'innovar en tot allò que sigui necessari, reforçant els antics drets i regulant aquells que són propis d'un món laboral sensiblement diferent del que existia quan es va aprovar originàriament l'Estatut dels treballadors el 1980. Ja hi ha propostes en aquest sentit plantejades tant per forces polítiques com sindicals d'elaboració d'una nova Carta de drets Sociolaborals i de reforma del text constitucional per reforçar i actualitzar els drets recollits en aquest, amb una potenciació jurídica del dret al treball. També podem aprendre, i molt, de propostes elaborades en altres estats, com la Carta de Drets Universals del Treball presentada pel sindicat Confederació General Italiana del Treball (CGIL)
La limitació del poder unilateral de l'empresari en la modificació substancial de condicions de treball, l'adequada causalització dels acomiadaments, tant individuals com col·lectius, amb la protecció necessària quan no sigui així, i la potenciació del paper dels agents socials en l'ordenació de la negociació col·lectiva, de tal manera, per exemple, que la prioritat d'aplicació del conve?ni d'empresa, si s'escau, sigui decidida pels agents socials i no imposada legalment, han d'estar sens dubte recollides en el canvi normatiu. I al mateix temps, cal plantejar-se la regulació de nous drets en un món laboral cada vegada més diversificat però que requereix d'unes regles que permetin unir-lo i no fragmentar-lo, amb una important població treballadora major de 40 anys, en una societat del coneixement i en un marc productiu on el factor humà adquirirà cada dia més importància i on les relacions laborals han de ser molt menys jeràrquiques i molt més participatives, una realitat en la qual estan avançant un bon nombre d'empreses amb un nombre important de treballadors i treballadores, amb visió de futur i l'objectiu d'una més alta implicació del seu personal.
Sense oblidar, certament, com és l'estructura del teixit productiu espanyol i català, amb predomini de les micro i de les petites empreses, es tracta d'anar construint un nou marc de relacions laborals on prevalguin els sabers sobre l'obediència, i la participació i debat sobre el "jo ordeno i tu obeeixes".
Sense ànim d'exhaustivitat, enumero alguns dels drets que haurien de ser objecte d'atenció en una nova regulació laboral, en el benentès que el marc normatiu legal, i convencional, ja reconeix i regula alguns d'ells, però amb la necessitat al meu parer, reitero, d'adequar-los al nou món laboral.
El dret a l'accés a una educació i formació qualitat al llarg de tota la vida; el reconeixement del dret a la igualtat de tracte amb independència de la modalitat contractual (i en moltes ocasions també, amb independència de ser assalariat o autònom); normes que possibilitin i facilitin les transicions laborals; adequades i efectives polítiques d'igualtat de gènere i de corresponsabilitat en la vida familiar i laboral; un salari digne per a tota ocupació; una protecció social adaptada a la cada vegada major discontinuïtat en les vides laborals; la protecció del dret a la desconnexió de l'activitat laboral i la limi?tació dels controls empresarials als centres de treball; la protecció necessària contra tot acomiadament injustificat; el dret a la lliure expressió i a rebre la informació necessària per conèixer el treball que desenvolupa el treballador, ja sigui directament o mitjançant els seus representants.
Totes aquestes propostes són bons punts de partida per renovar el marc jurídic laboral legal, sense oblidar que ja n'hi ha una rica aportació en seu convencional que no convé oblidar. Els estudis duts a terme sobre la realitat laboral demostren la necessitat de reforçar els antics drets en uns casos i de regular de forma adequada al món del treball actual d'altres que garanteixin que les persones treballadores siguin el primer actiu de qualsevol empresa. Cal posar-s'hi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema