Millor que córrer, fer "running"

19.09.2016 | 00:00

Milions de persones a tot el món -moltes d'elles, a Espanya- han sucumbit a la moda del running, que és el que en temps menys anglosaxons en dèiem simplement córrer. En realitat es tracta del mateix, però sona molt millor i ajuda a vendre caríssimes sabatilles d'esport, dessuadores, roba transpirable, comptapassos i altres estris de l'esportista com Déu i les multinacionals manen.
Les modes van i vénen, encara que sempre semblin noves. De fet, el running ja havia marcat tendència fa cosa de quaranta anys, quan el novaiorquès Jim Fixx va popularitzar el jogging, que a Espanya es va conèixer com a fúting.
Autor de diversos best-sellers en què enaltia les virtuts d'aquesta activitat per a la millora de la salut i l'allargament de la vida, Fixx es va convertir en el gran guru de l'especialitat. Va escriure un llibre precisament titulat The Complete Book of Running i, a diferència dels polítics, no va dubtar a predicar amb l'exemple.
Fixx va deixar el vici del tabac i va dedicar una hora diària a córrer (o fer running) amb el feliç resultat de la pèrdua de trenta quilos de pes. Malauradament, va perdre també la vida en patir un fulminant infart mentre practicava el saludable exercici que l'havia convertit en un paio ric i esvelt.
Amb només 52 anys, tenia les coronàries molt malament, encara que sembla ser que l'atac al cor no es va deure tant a la seva afició al trot com a una predisposició genètica. O a la fumeta i altres mals hàbits anteriors, segons van fer notar els defensors del jogging, ara anomenat running.
Sigui com sigui, l'auge d'aquesta pràctica que ha omplert de runners les voreres i calçades del món ve en realitat de molt antic. En dóna fe el famós cas del soldat Filípides, que va morir literalment rebentat després de córrer més de quaranta quilòmetres des de Marató a Atenes per donar compte de la victòria dels grecs sobre els perses, segons explica Llucià de Samosata. Al desgraciat Filípides, protomàrtir del running, se li va acabar el bleix i amb prou feines va poder pronunciar, abans de caure mort, la paraula "Niké" -victoria- que avui dóna nom a una popular marca de sabatilles. Molt usades pels runners, és clar.
De tot això es dedueix que el que importa en realitat no és la cosa, sinó el nom de la cosa. L'hàbit de córrer al darrere -o al davant- dels mamuts, per exemple, ja el practicaven els nostres avis de l'era Neandertal, que potser li haurien tret algun partit a l'invent si l'haguessin batejat com mamuting.
Molts segles després d'allò, els experts en màrqueting posen de moda cada poc temps la carrera al trot, tan sols anomenant-la unes vegades jogging, altres fúting o -com ara succeeix-running. S'ignora com la redenominaran d'aquí a vint anys, tot i que és segur que la paraula acabarà inevitablement en "-ing".
Sorprèn fins i tot que el president Mariano Rajoy-ara en funcions i amb temps disponible- no hagi patentat encara la seva particular tècnica de running, que consisteix ?bàsicament a caminar de pressa i bracejant molt. Un altre amb més vista comercial hauria posat ja de moda el rajoying i estaria fent caixa amb un parell de llibres sobre l'assumpte. ?Encara que amb tant de runner corrent per aquí, potser no quedava lloc per als rajoyers.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema