Cartes

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Ens referim, en primer terme, al cap de setmana anterior a l'actual, en què divendres i dissabte tingueren lloc els actes previs a la Diada de Catalunya, en la qual un considerable nombre de gent vàrem prendre-hi part, culminant amb la manifestació popular de diumenge, que enguany, a la nostra província, va tenir lloc a Salt, on es trobà gent de totes les edats, d'arreu de les comarques gironines, i fins de la Catalunya Nord, que dintre del màxim respecte i d'una gran mostra de civisme, ens aplegàrem per demanar el nostre dret d'autodeterminació.

I aquesta darrera setmana, divendres, va tenir lloc la vint-i-tresena Nit de Poetes, dedicada a homenatjar la ja desapareguda poeta Montserrat Vayreda i Trullol. A l'inici de l'acte es va tenir un record per tres personatges gironins, traspassats fa poc, la llatinista Dolors Condom i l'escriptor Narcís-Jordi Aragó, així com d'en Joan Ensesa, cromador; tots tres, en les seves respectives vessants, havien estat relacionats, d'alguna manera, amb la celebració d'aquests reeixides vetllades; que gaudeixen d'un considerable èxit. Cal felicitar-ne als Amics de la Unesco, de Girona, que d'un temps cap aquí en són els organitzadors.

I ja ahir, dissabte, els veïns de Montjuïc, varen retre un sentit i merescut homenatge, al que, junt amb la seva fidel companya, Àngela Rodeja, foren els primer veïns de la Urbanització; es tracta de l'eximi escultor Domènec Fita, artista de renom, conegut a tot arreu, per les moltes obres que ha realitzat i que, malgrat la seva edat, ja un xic elevada, continua fent. L'acte va ésser seguit per molta gent i entre les autoritats presents, van ésser-hi el president la Generalitat i l'alcaldessa de Girona.

I no podem deixar d'apuntar que, com està tenint lloc darrerament, el dissabte 17 i ahir diumenge 18 tingueren lloc els lluïts actes de recreació de la Guerra del Francès, una tradició que aplega bon nombre d'espectadors.

De ben segur que, paral·lelament, se n'hauran fet altres d'actes doncs, actualment, a la nostra ciutat solen haver-n'hi molts, per la qual cosa els gironins ens n'hem de sentir molt joiosos.

Un cas d'acolliment familiar difícil

LluÍs Esquena Romaguera. Torroella de ?Montgrí.

Hi ha debats amb forta càrrega emocional que és perillós obrir en calent, com el cas, produït aquests dies, d'uns pares als quals la justícia ha obligat a tornar el nen que tenien en acollida.

La història d'aquest cas presenta punts foscos, començant per les circumstàncies en què la mare biològica, sent una menor, va ser apartada de la seva família, i després es va quedar embarassada als 14 anys mentre estava a càrrec de l'Administració. Ara la jove n'ha complert els 19 i un informe avala que està en condicions de fer-se càrrec del seu fill. Sens dubte, un dur cop per als pares d'acollida.

Desesperació

o colonialisme?

Xavier Serra Besalú . Girona.

Amb motiu de la campanya electoral al País Basc, els Socialistes han llançat un vídeo en què -sota la confusa etiqueta #JuntosPorelEuskera- reivindiquen «repensar l'assignació dels perfils lingüístics» per treballar per a l'Administració.

Certa polèmica sí que ha aixecat, ja que l'il·lustren amb una lamentable i sensiblera discriminació per l'idioma. Per accedir als llocs públics, qualsevol país exigeix el coneixement adequat: si no, si es rebaixa «pels que penseeus», es cau simplement en el «colonialisme».

Que ho faci el PP és estratègia coneguda -ell practica amb el seu idioma, per als seus- però no ho havia percebut encara en els Socialistes. Imagino que han d'estar desesperats davant de les eleccions, o que potser els sembla haver trobat una bossa electoral de ressentiment.

El que em sembla obvi és que, si no dominem bé una llengua, el que cal fer és aprendre-la i no votar a qui «m'ho vengui més fàcil». No deixa de ser «gat per llebre», a part d'una ofensa lingüística.