Totes les forces polítiques resten pendents de les eleccions de diumenge a Galícia i Euskadi. Fins i tot alguns analistes albiren la possibilitat que, segons què passi bàsicament al País Basc, es pugui formar govern a l'Estat espanyol. El PP somnia amb la possibilitat que el PNB necessiti els vots conservadors per a la investidura d'Urkullu, però això és pràcticament impossible atès que els nacionalistes tenen assegurat el suport d'un PSE-PSOE en hores baixes.

Les declaracions dels líders polítics d'àmbit espanyol en aquesta campanya preveuen la possibilitat d'unes terceres eleccions al desem?bre. Rajoy busca aquesta sortida a l'impàs que es viu des de fa ja deu mesos. Pensa que millorarà uns resultats que al final li obrin les portes a la reelecció.

Però la gran protagonista de les darreres dates ha estat l'exalcaldessa de València, Rita Barberá. La seva imputació pel Tribunal Suprem no només ha creat desconcert al carrer Gènova de Madrid, sinó fins i tot podria lesionar els interessos d'un Feijóo que a Galícia ho té tot controlat, per la qual cosa les enquestes li pronostiquen una majoria absoluta còmoda. La pregunta del milió és si Barberá és investigada per la justícia pels mil euros o perquè hi ha indicis d'altres afers que poden ser penalitzats. Hom no s'explica com és possible que Rajoy hagi estat incapaç de posar punt i final a aquests procediments que avui són perseguits, però que al llarg de molts anys foren quotidians en la majoria de partits polítics. Ara es tracta de crucificar l'alcaldessa, però a les campanyes electorals els donatius dels empresaris han estat comuns en formacions com PP, PSOE, CiU i PNB. Ningú no ha explicat fins avui com aquests diners s'empraven a les campanyes electorals i sempre fan caure les responsabilitats als tresorers dels partits, fent veure que els màxims dirigents no en sabien res. I així tenim la seu de Convergència embargada, les obres de Gènova pagades en calé negre o dirigents socialistes que van anar a la presó per les seves conductes. I la pregunta del milió és aquesta: Pujol, Mas, Aznar, Rajoy, Felipe, RubalcabaZapatero no en sabien res?

Eren pràctiques habituals i al llarg d'aquests darrers anys ni PP ni PSOE han volgut treballar una llei de punt i final a les pràctiques fraudulentes. Han preferit la política de l'esquitxada, del fangueig i de mirar al veí. No foren valents i ara en paguen les conseqüències, per la qual cosa cal cercar noms coneguts que paguin per tots. El torn és ara per a Rita Barberá a qui el PP no s'atreveix a demanar-li l'escó al Senat per por que la dirigent valenciana obri la boca i compliqui la vida a una pila de companys populars.

En aquest ambient enrarit es busca una sortida a la paràlisi que es viu a l'Estat espanyol. El govern en funcions ja no dóna més de si i des d'ara es pot entrar a una dinàmica molt perjudicial en tots els aspectes. Si la formació de nou govern no es desencalla, ha arribat l'hora que el cap de l'estat faci alguna proposta als quatre partits que de moment conversen a la recerca d'un nou president. Si Rajoy ja ha fracassat i Sánchez no té suports suficients, l'única sortida viable per evitar unes terceres eleccions seria un govern de concentració amb un independent que gaudís del vistiplau dels partits. Itàlia ho va assajar amb Mario Monti i ara és Espanya qui necessita un líder ben vist i que estigui disposat a sacrificar-se un parell d'anys per sortir d'aquest atzucac on la política ha fracassat estrepitosament. I els respon?sables del fracàs no són altres que Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera.