L'escola

21.09.2016 | 00:00

Més que la formació, compta la càrrega d'informació, l'acumulació de coneixements. Tornam a caure en el parany de què parlava Paulo Freire al final de la dècada dels seixanta del segle passat: l'educació bancària, que acumula ciència; però és opressora. Enfront d'aquest model, Freire proposava la formació que qüestiona els coneixements i els analitza en un diàleg estimulant i fèrtil. El nostre sistema educatiu encara premia l'«empollón»? No direu que no és una bona pregunta. Es tractaria d'investigar les estratègies d'estudi que han après aquells que treuen les millors notes de la Selectivitat i escatir els camins, les metodologies que els han menat a aconseguir les altes puntuacions.
Una de les eternes banderes de l'esquerra progressista ha estat i és encara ara canviar l'escola. Quan es fa una política a favor dels barris i sectors menys afavorits, llavors la creació de zones d'acció prioritària a fi de donar més a aquells que tenen menys, l'escola de la democràcia: la de la tolerància i de la ciutadania -la que es converteix en un espai de desenvolupament personal-, no és una vella quimera, sinó que es troba encara al centre dels projectes educatius més innovadors. Però també és l'escola que ensenya que res no es pot aconseguir en la vida sinó és a força de treball. Ningú no pot esser un artista, un mecànic, un sabater, un científic, un esportista sense esforçar-se. No pots ser, si és que vols créixer intel·lectualment i humanament, Peter Pan. «Quan jo seré gran -diu el Petit Nicolas, el personatge de Goscinny- em compraré una classe, només per poder-hi jugar a dedins«. Doncs no és el camí. L'escola, més que a jugar, ha d'ensenyar a esforçar-se. Diria que ha d'ensenyar l'alegria de l'esforç. L'encontre gojós del coneixement a través de l'esforç.
Llavors ens urgeix un pacte sobre els aprenentatges bàsics, un acord social que seleccioni i reorganitzi allò que un ciutadà instruït ha de saber en el nostre temps: saber llegir i escriure, expressar-se oralment amb correcció, aprendre a conviure amb els altres. Fer possible la convivència i aprendre de tractar els conflictes a través del diàleg, no a través de la violència. Aprendre a escoltar, a parlar, a inventar plegats el futur. Els caps ben moblats i els cors oberts. Després vindran les tecnologies i els altres enginys. Però després. Els suports de les tecnologies són, tanmateix, aquelles destreses fundacionals de la intel·ligència i la sensibilitat humanes. Ho ha de fer l'escola en una societat que se'n riu de la lectura, de la música, del gust per les arts i entronitza tot el que és hortera i cutre? Emparades per aquest caos, mesures com les revàlides i la diversificació d'itineraris acaben de rematar la desigualtat social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema