Un dels enemics més curiosos de Superman es diu Bizarro. Va néixer perquè Lex Luthor va disparar un raig duplicador contra l'home d'acer i, contra el que s'esperava, li va sortir una rèplica ?estrambòtica. Bizarro era una criatura força sorprenent. Igual que la del relat La mosca, on els àtoms d'un insecte i un científic es barregen i en surt una mutació increïble.

Per sort, al dibuixant Miguel Bustos no li ha calgut cap raig ni cap maquinota per fondre i confondre els cromosomes d'alguns catalans il·lustres. Els trobareu aplegats en un llibret divertidíssim, elegant i arrauxat: Catalunya Triomfant (Rocaeditorial). El recull ens ofereix una pàtria alternativa, poblada per rèpliques graciosíssimes de les vaques sagrades i els mites populars que pasturen pels nostres telenotícies, imaginaris col·lectius i llibres d'història.

L'invent és un prodigi d'humor bestiola, pop i psicotrònic. Estic convençut que no deixarà indiferent a Màrius Serra, perquè els ninots de Bustos neixen dels despropòsits lingüístics i visuals. Són el resultat de jocs fonètics i desllorigaments ortogràfics. D'encavallaments i transgressions semàntiques presentades amb un grafisme atractiu, senzill i efectista.Tot plegat vindria a ser una mena de «Qui és Qui» d'una nació rica, plena i digna d'un episodi lisèrgic de Fringe. Una Catalunya paral·lela on conviuen "vnium Cultural i Lluís Yak, Mazinger Iceta i ET Montoliu, Eugeni Doors i Salvador Spirou. Un país extraordinari on m'agradaria poder viure algun dia.