Cartes

22.09.2016 | 00:00

La jornada d'en
Ferran Adrià
Carles Mallart. empresari.
Dilluns vaig assistir a la Jornada que Caixabank va oferir a l'Auditori de Girona d'en Ferran Adrià. Un personatge estimat, valuós, innovador, apassionat, un autèntic talent, una cosa tan escassa als últims temps, descarat, directe, màgic, misteriós, poc humil però se li perdona, i també amb una punta de crueltat en alguna resposta, com la que que els que fan menus de 10 euros hauran de tancar, que estima la seva professió i el que envolta la Fundació El Bulli. Prop de 700 persones entre Pimes i microempreses es varen aplegar a l'acte, unes instal·lacions excel·lents ben gestionades per la Fundació La Caixa, per a l'ocasió. A Ferran Adrià se li perdona tot, un públic entregat amb ganes d'escoltar les seves teories que transportades en el temps sembla que seran normals d'aquí a vint o trenta anys. La seva exposició i torn de preguntes va superar de llarg les més de dues hores que no van cansar a ningú, tot el contrari. És un personatge amb el qual, si tens l'autoestima elevada, ha de donar gust de treballar; amb ell i el seu equip, un «supercracK» vaja. El llibre que es donava a cada assistent sobre «com muntar un restaurant» està molt ben editat. Em sap greu, però l'acte va tenir dues notes negatives:?una que el bar de l'Auditori estava tancat, ni tan sols es podia fer un cafe, i el tema del pàrquing als afores, que va ésser un autèntic caos, per culpa directa del nostre estimat Ajuntament de Girona, on, pel que sembla, impera la «mediocrilandia». El cas és que les més de 1.000 places perfectament delimitades i tancades amb clau i forrellat van provocar que més de 100 persones, davant la imposibilitat d'aparcar, ni pagant ni sense, haguessin de marxar. Ara entenc per què Carles Puigdemont volia imposar el candidat a l'alcaldia Albert Ballesta fa uns mesos, cosa que no va ser possible per la manca de suport de tots plegats. Sobren comentaris. Estimem Girona. Passió per Girona.

Resolució sentenciada abans de ser jutjada
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Que llastimós és veure't obligat a ser acusat per desobediència, a una consigna fora de to, per actuar amb conseqüència en un procés democràtic.
El problema com a cas retrospectiu, porta un munt de problemes originaris per l'acció de fer una consulta al poble de Catalunya. Posant a prova a la ciutadania per constatar una consulta, que hem de considerar més que viable dintre els drets democràtics universals. Però aquí s'intenta castigar pel constitucional.
Aquest, sota la batuta política del partit popular, entén que amb data 9-N del 2014, es va vulnerar el sistema prohibit de fer cap consulta fora de l'estament permès espanyol. Això va generar un enfrontament d'injúries i desqualificacions en contra de totes les nostres institucions i conselleries de la Generalitat catalana, arribant a l'extrem de plantejar el fet com una insurrecció greu d'estat. Que inútils i mancats de reflexió legalÉ, només era un exercici d'unitat i prova.
Però la interpretació de la consulta va resultar amenaçant pel govern popular, on, ja amb antelació, preparaven els senders més judicials polítics a seguir. Implicant els nostres caps responsables de la mobilització, per actuar sense cap mesura a la represàlia. Malauradament, la mancança de diàleg i d'enteniment democràtic, està demostrant un creixement de crisi constitucional, per moure's dintre el terreny del domini governamental, i contraris a democratitzar aquest tribunal obsolet.

Adéu, quiosc
lluÍs victoria i montoto. girona.
El regidor o polític de l'Ajuntament de ?Girona que signi el tancament del quiosc de l'avinguda Jaume I, de Girona, segur que dormirà tranquil, no canviarà la seva vida i no crec que l'afecti gaire. Al contrari sí que afecta molta gent, primer a la família que regenta el negoci, ja que van directe a l'atur i després a tots els clients habituals i no tan habituals que dia a dia passen pel quiosc a buscar el seu diari o revista.
Però el més trist i més clar és que tancar un quiosc és anar contra la cultura, això és indiscutible.
Mai les decisions unilaterals polítiques són bones, perquè sovint perjudiquen el col·lectiu majoritari, en aquest cas el poble; si no, mireu les signatures de suport al No Tancament.
Una vegada més s'ha demostrat que té més força el poder d'un grup de polítics, que la veu del poble, i això fa mal a la societat perquè no és just.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema