Deixa que la mà et porti

23.09.2016 | 00:00

avui he fet la meva primera classe de dibuix a l'escola. Vint-i-cinc cares m'esguardaven no gaire convençudes del que passaria durant aquella hora i mitja que teníem al davant. La veritat és que jo no les tenia totes. Però per sort, després d'explicar-los la finalitat d'aquella experiència artística, han començat, tot i que a algú se li ha escapat amb to desolador aquell: «Jo sóc incapaç de fer-ho». L'exercici consistia a fer un retrat, seguint un exemple que hi havia al costat. Abans, però, hem parlat de proporcions, formes de cares, expressions del rostre, i hem descobert com els nostres artistes més reconeguts han fet retrats. I hem parlat del que suposa fer art, que com tota cosa, per petita que sigui, sempre és una expressió del nostre interior, i per tant sempre està bé, quan darrere hi ha la paciència i l'esforç. En definitiva, reconèixer aquell artista que tots portem a dins encara que a vegades no ens siguem conscients. L'experiència ha estat genial.
Al final de la classe, tots han descobert que no era tan difícil expressar-se a través de l'art i en concret d'un retrat. Tots tenien la mateixa tasca, però el resultat ha estat divers com el seu sentir i la seva essència.
Per què us explico tot això??Ni més ni menys que per reivindicar l'art i el fet de tenir una estona per deixar fluir allò que tenim a dins a través dels colors i les formes. Fa poc llegia un estudi que deia que, a banda de la satisfacció personal, dibuixar (igual que pintar i esculpir, per exemple) estimula el nostre cervell i ens ajuda a millorar la nostra memòria i la nostra capacitat d'introspecció, a combinar els nostres processos cognitius i motors. Els nostres joves, que han nascut de ple en l'era de la tecnologia, necessiten més que mai dibuixar. Aquell estudi posava de ma?nifest el poder curatiu i terapèutic de l'art, ja que pot servir per expressar emocions que estan enquistades. També es qüestionava en quin moment havíem deixat els més grans de dibuixar. Banks, un expert en la matèria, deia que això succeeix perquè de vegades deixem de tenir interès per dibuixar o descobrim altres formes d'explorar el món, en definitiva deixem de divertir-nos fent-ho. Els experts arribaven a la conclusió que valia la pena dibuixar, encara que fossin gargots.
Us vull explicar l'experiència que s'està duent a terme en un museu d'Holanda. Els encarregats del museus es van adonar que moltes criatures i altres de més grans passejaven per les sales dels museus més preocupats pel mòbil que pels quadres de grans artistes. Davant d'aquest fet, hi han posat remei, «prohibeixen» l'ús dels mòbils i les càmeres i demanen als seus visitants que dibuixin tot allò que veuen i gaudeixen.
Jo crec que la idea és meravellosa. Ha «forçat» que tothom expressi a través de l'art allò que veu, les emocions que sent en veure una obra d'art, i ha propiciat que la gent s'aturi a gaudir, a descobrir què hi ha darrere d'un quadre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema