he llegit una interessant entrevista a Koann Vikoren, fundadora de Sustainable Life Media i de Sustainable Brands i que promou la interrelació entre innovadors acadèmics i empresarials que aposten per un món just i viable. En l'entrevista, Koann afirma que ja no val guanyar diners a qualsevol preu. Que cal optar per l'economia circular on es reutilitzin aparells, es reciclin en nous productes, es torni a la naturalesa i sempre usant energies renovables. La llicenciada en Comunicació i Psicologia nascuda a Texas diu que els consumidors informats ja estan provocant canvis, per exemple, en el consum alimentari, aconseguint que es prohibeixin els productes tòxics. Fruit d'aquestes noves tendències per la sostenibilitat, fins i tot, una sèrie de multinacionals que hi aposten estan incrementant els beneficis en aquestes àrees: Nike, Unilever, Ikea, Tesla, General Electric, Toyota, etc.

Un altre símptoma és el canvi d'hàbits juvenils. Molts joves ja no compren ni cotxes, ni vaixells, ni vestits de casament, ni roba de nadó, ni joguines... Només en fan servir o per intercanvi o de lloguer. Algunes propietats són arrendades a d'altres mentre el titular no les utilitza. I això tant serveix per a pisos, com per a cotxes, etc. El coworking, el crowdfunding, són propostes en expansió. I apareixen empreses que es dediquen a facilitar aquesta connexió entre propietaris i usuaris temporals dels béns. Tant per la crisi, que ha empobrit la classe mitjana occidental, com per consciència, torna la cultura de la reparació, que els que tenim una edat ja havíem viscut fins als anys 70. No hi haurà producte d'usar i llençar. I la demanda del consumidor exigint certificat de llarga durabilitat combat el malbaratament escandalós de massa empreses que dissenyen productes amb data d'autocaducitat.

Com en alguna altra ocasió he afirmat, l'única lluita de classes posada al dia possible és la conscienciació i organització dels consumidors contra els abusos dels oligopolis de producció antisostenible i antisocial que s'escuden sota la bandera d'un lliure mercat, que són els primers de vulnerar. Perquè un principi bàsic per a la garantia del lliure mercat és la transparència i, per tant, tenir al davant consumidors ben informats.

Són els moviments globals de consumidors que han fet retrocedir de les males pràctiques socials o ambientals a gegants com Nike, Volkswagen o Coca-Cola. Per fer un pas més, caldria que aquests consumidors, convertits en electors, castiguessin els partits que abonen una altra mala pràctica que està deixant buides les caixes dels Estats del Benestar arreu: l'enginyeria fiscal que permet a les multinacionals evadir milers de milions d'euros de la seva fiscalitat, jugant amb l'efecte seu on hi ha impostos més baixos, o amb les compravendes internes entre delegacions nacionals.