Finalment s'ha conegut quin és el deute d'Unió; 22,4 milions d'euros per uns actius que no arriben als sis milions. Els comptes es fan ràpidament i la situació és més crítica del que podia semblar en un principi. Les negociacions amb els creditors no han anat bé i, per tant, el jutge ha acceptat la sol·licitud de concurs voluntari. Ara haurà de ser un administrador concursal qui es faci càrrec dels comptes i les negociacions. L'històric partit podria entrar en liquidació si no supera aquest complicat tràngol. Es podia haver evitat? No. La càrrega és massa feixuga. L'únic que podria haver aconseguit la formació democristiana és guanyar temps, una cosa força arrelada entre partits i dirigents polítics últimament. Podria haver combregat amb les tesis independentistes de Convergència i haver allargat l'enamorament, però tard 0 d'hora hauria acabat en la mateixa situació actual. Estar amb CDC (ara PDC) li hauria permès continuar tenint càrrecs i pedigrí i, per tant, mantenir un estatus econòmic fictici només temporalment. I qui no diu que d'aquí a un temps el PDC, o com s'acabi dient, no arriba a la mateixa situació que ara Unió?
