Qui liquida el parc?

24.09.2016 | 00:00

el mateix dimoni que, segons informava la Cadena SER dijous al vespre, vol impedir que la UdG aculli un congrés sobre seguretat jurídica, el Govern espanyol (col·loquialment conegut com «Madrid») és, oh paradoxa, qui té la clau més mestra per salvar el cul d'una colla de virtuosos de la mala gestió que han sumit el Parc Científic i Tecnològic de Girona en un oceà de deute: 42 milions d'euros (les altres còpies de les claus les tenen els bancs; Diputació, Ajuntament i Generalitat, per la seva banda, estarien disposats a aportar fons per salvar el complex).
Dijous, el rector Sergi Bonet llançava un últim SOS i s'encomanava al miracle per treure el centre del concurs de creditors i per allunyar el fantasma de la liquidació. Informa el web corporatiu que al parc hi operen un centenar d'empreses, una vintena d'entitats i uns 30 grups de recerca que donen feina a prop de 1.300 persones. Posin la mà al foc que si l'entitat no supera la suspensió de pagaments la culpa no serà del txa-txa-txa, sinó del dimoni, ergo «Madrid», a qui li devem -perquè resulta que aquest projecte, senyors, l'hem pagat entre tots- 27,6 milions, que ja ha dit que vol recuperar. Les finances d'un parc que es vol empresarial resulta que són un desastre. Més de quaranta milions d'euros impagats enfonsarien en la misèria qualsevol empresa, que, de no retornar-los ni que fos parcialment (és el que acostuma passant en els concursos), seria liquidada sense miraments. Si el parc se salva, ni que sigui temporalment, altra vegada estirarà de fons públics i així anar fent. Qui és el responsable del desastre? Algú vigilava algú? Si els números feia temps que no quadraven, per què s'ha deixat que la situació arribés a aquest límit? L'avantatge de ser espanyols és que podem responsabilitzar els altres dels nostres errors, de les nostres negligències. Potser -només potser perquè fa la sensació que queda molt lluny-, la república de vés a saber quantes coses bones que ens passaran ens obrirà els ulls, ens despertarà el sentit crític perdut i ens farà admetre que també podem ser un desastre autèntic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema