Kumbayà Rifkin, nuclear

"Jeremy Rifkin dóna ales als somiatruites, als que necessiten excuses per no actuar, als que pensen que tot es farà sol"

25.09.2016 | 11:07

Aquesta setmana ha estat intensa en debats energètics: dimarts tertúlia sobre energia nuclear, dimecres conferència de Jeremy Rifkin i dijous debat sobre independència i energia. De totes elles se n´extreu una conclusió: això no hi ha qui ho aturi, caminem cap a una revolució econòmica, cultural i energètica. Rifkin parla de la tercera revolució industrial basada en l´ús d´Internet i de les energies renovables que portarà a una societat amb costos marginals zero. Rifkin ha descobert l´economia d´escala en la fabricació i ho porta al límit dient que els costos baixaran fins zero. Es basa en l´experiència de la música, cinema i informació gratuïts a Internet. També en la pirateria. Ell diu que, una vegada realitzat un bé (una cançó, per exemple) es pot transmetre a milers de milions de persones amb el mateix cost de realització i, ja sabeu, un número dividit per infinit és zero. Equiliquà. I això ho va estenent a la resta de l´economia. Resulta que els aparells i consumibles ens els fabricarem a casa amb impressores en tres dimensions i l´energia ens la generarem a casa amb plaques fotovoltaiques i l´emmagatzemarem en bateries. Vaja, que els que fabriquem paper tissú, enlloc de paper, haurem de fabricar impressores perquè els clients el fabriquin quan el necessitin.

L´anàlisi de Rifkin és adient, anem a un canvi cultural important, però la conclusió que en treu està fora de lloc. Si molts estem d´acord que l´economia del futur serà la de pocs llocs de treball, la de baix poder adquisitiu, la de l´abundància frugal, no és assenyat fer creure a la societat que viurà bé perquè els costos seran zero o gairebé. Estem d´acord que tots els costos dels productes han de baixar de preu per poder fer-los assequibles al baix nivell adquisitiu, però pensar que no hi hauran més fàbriques i que l´energia serà gratis és una exageració que no fa més que confondre la gent. Per exemple, la possibilitat que tota l´energia elèctrica es produeixi en plaques fotovoltaiques en els teulats és una exageració, una quimera, que l´única cosa que fa és retardar la penetració de les energies renovables esperant que la generació distribuïda avanci per si sola. A Catalunya hi ha 2.945.000 habitatges, dels quals 640.869 són en forma unifamiliar. Si comptem una superfície de teulat de 100 m2 i que la orientació al sud és del 25%, en aquests habitatges hi ha un potencial de 8.000 MW pic, amb la possibilitat que durant els mesos d´abril a octubre tinguin una potència màxima disponible de 6.400 MW. La demanda elèctrica catalana és de 7.000 MW. El parc de Rifkin podria produir 10.240 GWh a l´any, quan el consum d´ara és de 44.000 GWh/any.

Per altra part les instal·lacions necessiten inversions i tenen una vida màxima a partir de la qual cal renovar-les. El cost de l´amortització de la instal·lació és el principal cost de la generació fotovoltaica, a més d´afegir-hi els sistemes d´ajuda quan no fa sol i les xarxes de distribució. Certament el preu de les plaques va baixant any a any de forma molt important però, en un cost, tan important és el numerador (el cost de la inversió) com el denominador (l´energia que produeix). En energia el paràmetre més important és l´eficiència i en fotovoltaica no és igual produir a Girona (amb 1.600 hores d´insolació equivalent) que a les Terres de l´Ebre o a Lleida (amb 2.700 hores). A Girona un parc modern produiria electricitat a un cost de 69 €/MWh, mentre que el mateix parc a Tarragona tindria un cost de 41 €/MWh. Per tant, és molt més intel·ligent produir l´energia fotovoltaica i l´eòlica que necessitem en àrees on l´eficiència sigui molt més alta. Possiblement acabarem produint l´energia solar al Sahara o a Andalusia, però ara per ara és més raonable fer-ho al nostre territori on hi ha més intensitat solar.

La substitució de les 3 centrals nuclears de les Terres de l´Ebre necessiten 6.000 MW fotovoltaics i 4.300 d´eòlics. Els 6.000 MW solars exigeixen una superfície específica de 1,5 hectàrees per cada MW de potència instal·lada, la qual cosa vol dir que es necessitarien 90 km2 de superfície. Per comparar la superfície, el municipi de Flix té una àrea de 116,9 km2. Per tant, una línia fotovoltaica de 70 km que vagi de Vandellós a Fraga tindria una amplada de 1,3 km. La infraestructura elèctrica ja hi és i absorbiria tot el treball que es perdrà a Flix, i el que es perdria pel tancament nuclear.
Esperar que tot es faci com en un grup kumbayà com pretén Rifkin és optar per l´energia nuclear. Resoldre el futur vol planificació i direcció política decidida. És això el que he descobert aquesta setmana, estem massa confortables amb el que tenim i no farem cap esforç per canviar-ho. He vist un dels màxims activistes antinuclears dir que no som a temps de substituir la primera central nuclear el 2023 quan acaba la vida. Això ho diu perquè avui és assessor d´un grup polític al govern i no volen agafar aquest tema per estratègia política.

Per això fa mal Jeremy Rifkin, perquè dóna ales als somiatruites, als que necessiten excuses per no actuar, als que pensen que tot es farà sol, que entre tots ho farem tot, que tot es farà entre petons i cançons, per generació espontània, sense lluitar pel nostre futur i sense direcció política. Enteneu ara el meu article de diumenge passat sobre la desobediència civil? Anem sense direcció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema