Remirar el paisatge

26.09.2016 | 09:15

les transformacions que s'estan produint en la nostra societat apunten a la necessitat de participar en el debat sobre si realment ens trobem davant un canvi de paradigma, i si és així com aquest afecta determinats aspectes relacionats amb la planificació i gestió del sòl no urbanitzable.

Amb aquest objectiu la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza un Simposi sobre el sòl no urbanitzable, emmarcat en el Congrés d'Arquitectura 2016, que se celebrarà el proper mes d'octubre a Figueres, Olot i Girona, i que centrarà las seves reflexions en dos temes principalment, sobre "Activitats i allò construït" i "Paisatge".

En relació amb el paisatge ens interessa iniciar el debat a l'entorn de la idea que el paisatge requereix d'intenció en la mirada en tant que és el resultat perceptible de sentiments i emocions que interactuen entre la matriu biofísica del territori i les complexes i diverses relacions que generen les activitats humanes.

Les expressions de Georges Bertrand "en trànsit pel paisatge, transitar per mirar, per impregnar-se d'una totalitat" ens acompanyen en la convicció que ens cal cultivar la mirada, ens cal tornar a mirar el sòl no urbanitzable i, per gaudir-ne, percebre el valor de la diversitat que ens ofereixen els seus paisatges.

Entesos, tant el paisatge com la sensibilitat social envers aquest, com fenòmens evolutius i canviants al llarg del temps, la tendència actual de les regulacions d'ordre específicament paisatgístic és la de propiciar que l'evolució del paisatge sigui harmònica amb l'evolució de la sensibilitat social, sense perjudici de fixar, amb un objectiu de permanència indefinida, aquells elements, paratges o pautes paisatgístiques d'especial valor patrimonial ja sigui per la seva excel·lència estètica o pel seu valor identitari, i al mateix temps corregir l'impacte negatiu d'algunes actuacions.

El planejament territorial, pel fet que estableix regulacions que afecten als sistemes bàsics del territori, intervé en l'evolució del paisatge i estableix normes encaminades a regular directament els fenòmens de transformació de la matriu biofísica del territori i en conseqüència sobre la percepció que tindrem del paisatge.

El planejament local ha de concretar i desenvolupar aquests criteris territorials i les normes que faran possible la seva protecció com a bé patrimonial intangible, i alhora ha de procurar per la preservació dels elements amb valor històric, simbòlic i social que permeten la seva lectura i interpretació, tant del que es sustenta en la morfologia i estructura del medi natural (físic o biòtic), com la que es produeix als assentaments, en medi urbà o rural, a partir de la adició i successiva modificació de les seves estructures per la implantació de multitud d'activitats que, sobre el medi primigeni, aporten valors històrics i en conseqüència "memòria".

Des d'una mirada implicada amb el paisatge, que no imposada, proposem que s'abordin en el simposi els processos d'actuació i d'intervenció, de l'escala territorial a l'escala local, aportant criteris i recomanacions que finalment ens permetin formular-nos les noves preguntes que les transformacions que s'estan produint en la nostra societat ens reclamen.

Des del COAC voldríem concloure el simposi amb aquestes noves preguntes i potser amb alguna resposta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema