Com és possible que Vodafone et reclami 500 € d'un telèfon que no has comprat mai? Com és possible que expliquis cinquanta vegades que és un error, que les cinquanta vegades et diguin que no et preocupis perquè ja està solucionat i que després rebis cinquanta trucades amenaçadores del departament jurídic dient-te que si no pagues el deute et tallaran la línia i et posaran en una llista de morosos i no sé què més?

És possible perquè les companyies de telefonia són la màfia del segle XXI, perquè els qui hi manen i s'inventen les polítiques d'empre?sa no deuen ser humans i vull pensar que els qui hi treballen i els segueixen el joc són persones molt necessitades que es veuen obligades a deixar els seus escrúpols de banda -no em vull ni imaginar que algú hi pugui estar per gust.

Les companyies telefòniques són la misèria humana personificada i un punt molt fosc de la nostra societat, sí. Però els hem d'estar agraïts. Els hem d'estar agraïts perquè són aquí per a un propòsit molt important: ens ajuden a cultivar la contenció. Ens obliguen a un exer?cici de paciència que ens acosta a la divinitat. Que ens eleva. Com més tractes hi tens, més punts fas a l'escala divina: a la trucada que fa dos-cents hauria de venir algú a rapar-te els cabells. A la que fa cinc-cents t'haurien de regalar una túnica taronja. A la que fa mil els quatre arcàngels s'haurien d'instal·lar permanentment a casa teva. Perquè encara no entenc, de debò que em sembla sorprenent, que en un moment d'ofuscació cap client desesperat no hagi anat a cremar-los les oficines. Sí, ja ho sé, en realitat no tenen oficines, són botigues subcontractades i són indepen?dents, per fer-ho encara més complicat. Però quan sents una ràbia creixent cap a una d'aquestes imatges corporatives això t'és igual. És Vodafone -o Orange, o Jazztel, és indiferent, no se'n salva cap- i els odies molt. Perquè, quan ens han ignorat i amenaçat i quan ens han tractat tan malament, no deixem anar tota la mala llet de la que som capaços -que pot ser molta- a sobre la persona que tenim a l'altra banda de la línia? Cap treballador d'aquestes companyies no ha rebut mai un cop de puny? M'adono que tenim una capacitat de contenció immensa. Em trec el barret. Les companyies de telefonia generen violència pura i dura. I nosaltres la sabem gestionar. Trobo que això diu molt a favor de tots plegats.

Però tampoc cal que ens passem de mesells, oi? No és normal que una companyia X et pugui reclamar un deute que no és petit i que no existeix i que no li passi res. Ens mobilitzem per moltes coses. Què passa amb les companyies telefòniques? Per què tenen total impunitat? Com hem arribat fins aquí? Hem arribat a normalitzar el maltractament. No ho hauríem de permetre! Ens hem de mobilitzar!, però ara no puc, perdoneu-me, us he de deixar perquè he d'enviar un burofax a Vodafone i no trobo el número per enlloc, ah!, segur que si els truco m'atendrà una senyoreta molt amable que m'ajudarà de seguida. I si no, mira, vaig fent punts per la túnica taronja...