Fa exactament 4 anys em vaig canviar el cotxe. El vehicle tenia 16 anys i començava a fer el burro. Em vaig poder beneficiar de l'aplaudit pla PIVE, que el PP havia impulsat per ajudar el pobre i desgraciadet sector de l'automoció. El govern del PP ja sabeu que s'ha dedicat a ajudar bancs, caixes, grans multinacionals i amics en general... mai el ciutadà. Però vaja en total em van ingressar mil euros de l'ala que em van anar de conya. Clar que jo em vaig haver d'ocupar de portar al cotxe a un lloc estrany de Salt on, suposadament, l'aixafaven a canvi d'un certificat. No vaig veure com l'esclafaven, tot i que m'hi vaig estar una bona estona. Sí que vaig veure que s'hi concentraven una bandada de «llops humans» per desmembrar-lo i quedar-se'n les peces. Estic convençut que del meu cotxe, venent-lo a trossos a un magatzem de peces de segona mà, aquests carronyers de la xapa en van treure més calés que jo.

Però vaja, jo content amb els meus mil euros. Fins fa uns mesos, quan em va arribar una comunicació d'Hisenda on m'informaven que havien descobert que no havia declarat la subvenció del pla PIVE. Vagi per davant que ni a la concessionària ni enlloc m'havien advertit que calia declarar-ho. Absolutament ningú! Tampoc tinc per costum llegir-me el BOE, si no és per una notícia que estigui treballant. En definitiva, aquesta mena de màfia d'Estat anomenada Hisenda em va obligar fa un parell de mesos a retornar 372,31 euros dels 1.000 que m'havien donat 4 anys enrere. Vaig pagar perquè ja sabeu que recórrer és una cara temeritat. Ells tenen tots els mecanismes per embargar però el ciutadà està indefens quan el roben les caixes, els bancs i el propi Estat. Quan ja m'havia passat el cabreig monumental, la setmana passada em va arribar una altra carta d'Hisenda reclamant-me 88,37 euros d'interessos de 4 anys. Ultratjant! Vaig començar a cridar i escopir improperis i donar puntades de peu a la fastigosa carta i a desitjar-li el pitjor a Montoro (no puc entrar en detalls sobre les meves paraules).

Vaig anar a Hisenda a Girona per demanar explicacions. L'amable explicació va ser que havia passat a milers de persones perquè la majoria de concessionaris no havien informat. «Fins i tot a treballadors d'aquí d'Hisenda», em va explicar. També em van dir que podria recórrer però que el final de tot el tortuós camí era pagar.

Indefensió absoluta en un país desfet políticament i moralment perquè ara mateix només em té obsessionat com m'ho puc fer per enganyar Hisenda i recuperar aquests 500 euros. Enganyar a Hisenda i que no t'enxampin és, avui, una obligació de tot bon ciutadà.