Potser seria més encertat parlar d'immolació, suïcidi o hara kiri, que no té res a veure amb cap pollastre encara que, al capdavall, sigui un extraordinari «pollastre». El dimecres 28 ha estat un dia interessant, un d'aquests que des que Catalunya aposta per la República ha servit per canviar en bona mesura el panorama polític espanyol.

Uns diuen que el líder els ha enganyat, altres s'apunten a un cop de mà incruent per passar comptes al secretari general, venjances i revenges que feia temps que es covaven. Se sent parlar de «guerra civil» i coses pitjors. S'ha acabat el teatre!, diuen alguns, altres dimiteixen i esperen que caigui Pedro Sánchez com una fruita madura perquè es podreixi ràpidament i no serveixi ni per fer-ne suc de marca blanca. Alguns resten asseguts a la porta de casa esperant veure passar el cadàver del seu enemic pel carrer, l'únic és que l'enemic és dels seus i feia poc que l'estimaven. Enmig d'un guirigall de gran categoria se senten els crits desesperats de l'Ice?ta, eco llunyà que invocava esperits perquè no governés Mariano Rajoy i Rajoy que no para de suplicar que si us plau, deixeu-me governar. El PSOE ha implosionat mentre l'honorable deia al parlament que o referèndum o referèndum. Sense el vistiplau dels catalans Espanya esdevé ingovernable -s'enyoren els pactes del Majèstic i coses semblants. Que fàcil que ho tenien amb Jordi Pujol. Qui ha maniobrat amb decisió ha estat Pablo Iglesias, que un cop fet el sorpasso amb els socialistes a Galícia (en vots) i a Euskadi en escons ha començat a trencar pactes amb els barons per abocar-los a les marees de la dreta. Vertiginós. Podem i Felipe González han clavat el cop de gràcia al partit i ara només falta esperar que la bèstia es dessagni.

La mort en directe d'un partit és colpidora sobretot si és d'esquerres, però ai-las! C'est la vie! Contemplar com els manefles del PSOE ja no s'estan d'eufemismes sinó que cadascú treu tallants, navalles, ganivets de cuina i altres armes lleugeres per mutilar i clavar als companys és un espectacle d'alçada. Insòlit. I de cop a la televisió sorgeixen reputats revenants escopint en contra dels seus i també fidels al protocadàver i dissidents i crítics i, encara, ressentits del setè dia. I es parla de normes i d'estatuts i de la llei i de congrés federal i de garanties federals i de la parte contratante de la primera parte federal. La dansa de la mort no és compassada sinó desguitarrada i amb un seguit de personatges mediocres amb pinta d'oficinistes desmenjats. La brega pel poder és fascinant, a cada minut hi ha tuits i declaracions i comunicats i tothom xerra. Alguns callen com morts. Aneu a saber, però costa endevinar si el PSOE s'adona que va directe cap a una decidida incineració. Tot plegat fa fortor de rostit recremat. Qui recollirà les cendres d'aquest deliciós caos?