Carles Puigdemont va llançar l'esquer del referèndum acordat i Catalunya Sí que es Pot va respondre: si és acordat, ja podem anar-hi anant. Encara més: Lluís Rabell, que ha viscut assemblees de barri en els anys de la transició, proposa recuperar aquell esperit de manifestos, adherits i sotasignants per fer una gran mobilització d'entitats i institucions exigint el referèndum. Acordat, és clar.

Acordat amb Madrid, s'entén, perquè els referèndums s'acorden amb qui ha d'acceptar la validesa del seu resultat. O com a mínim amb qui pot enviar els guàrdies a impedir-ne la celebració.

Però mentre el Parlament de Catalunya constatava que en aquestes condicions ja no hi ha 72 diputats empenyent el procés, sinó 83, a Madrid, el Madrid amb el qual s'ha d'acordar el referèndum, el PSOE saltava pels aires, fet xixines, en un espectacle que avergonyeix els propis, alegra els contraris i meravella el públic en general, inclòs l'internacional.

I si el PSOE salta pels aires, hi ha Rajoy per estona. Qui diu Rajoy, diu PP. L'autovoladura descontrolada del vell partit socialista deixa l'esquerra en les mans preferents de Podem, i ara com ara Podem té un sostre de ciment semblant al que tenia el partit comunista a Itàlia: fa por als moderats. Li és vetat el territori central que ha estat alternant el seu vot entre PP i PSOE. És massa modern i radical.

Vet aquí el cas: el dia que a Catalunya es recupera el referèndum pactat, els fets de Madrid asseguren una llarga etapa de domini dels menys proclius a pactar cap mena de referèndum. Sol o en companyia de Ciutadans, el PP dirà que no és no.

El sobiranisme s'ho pot agafar per la banda positiva: amb el PSOE en liquidació per demolició, Podem voldrà ocupar tot el seu espai i s'adaptarà als requeriments del centre sociològic amb la flexibilitat inherent als populismes, que poden variar d'ideologia i d'eslògans amb una facilitat espectacular. També és segur que amb els anys canviarà la societat espanyola, per una simple qüestió biològica: un dia els joves votants de Podem seran avis. Potser llavors Iglesias o el seu successor arribaran a governar l'Estat espanyol.

Però això no passarà ni aquest any, ni el que ve, ni d'aquí a quatre. Quan finalment passi, els del cercle morat es recordaran del seu compromís amb el dret a decidir? O la conquesta del preuat espai central els portarà a abraçar-se a la indissoluble unitat i estalviar-se incomoditats?