Pregó alternatiu de l'alternatiu

01.10.2016 | 00:00

Fa uns dies, o més ben dit unes nits, em vaig trobar dues germanes -dono per suposat que eren germanes perquè s'assemblaven- en un bar discutint sobre el pregó «alternatiu» d'en Toni Albà. Jo no l'havia vist però vaig agafar el mòbil, els auriculars i vaig buscar-lo al YouTube. La cosa començava bé, en Toni disfressat de rei -al final la gent pensarà que és l'únic que sap fer- va llegir un escrit sarcàstic en vers amb acudits fàcils i d'una ximplesa gegantina. Potser el meu problema era que l'altre pregó -el no alternatiu- sí que l'havia vist. No era cap sorpresa que Pérez Andújar li donés mil voltes a Toni Albà. Haig de reconèixer que no conec molt bé la trajectòria i la història d'en Pérez Andújar, ja que és llarga, complexa i rica, però sí que estic al corrent del trajecte i història d'en Toni Albà, que és curta, simple i pobre. No ho dic amb la intenció de ferir ningú; objectivament, és la realitat. Vaig posar l'orella en el que deien les dues germanes i pel que es veu no estaven gaire contentes amb el pregó alternatiu. «Qualsevol podria escriure millor la introducció -l'escrit del qual parlo al principi-, és una vergonya».
Va ser aquell «qualsevol» que em va fer anar a la barra i demanar a la cambrera un paper i un bolígraf. «Sortiré del bar amb el meu propi -i petit- pregó a l'estil d'en Toni. En vers, irònic... simple». I així ho vaig fer. M'agradaria compartir amb tots vosaltres el meu escrit, el meu «pregó alternatiu» (espereu que poso to de joglar).
«Benvolguts i benvolgudes al pregó alternatiu del pregó alternatiu. / No per fer competència al del senyor Pérez Andújar com tothom diu, / sinó per ensenyar-vos per què en Toni Albà a vegades pot ser nociu. / Pensant què escriure recolzat a una barana, / Intento esbrinar que té a veure en tot això del pregó alternatiu l'Assemblea Nacional Catalana. / Dius que no va fer res absolutament, que va ser el Twitter que va convocar la gent, / però si m'hi capigués, vos diria una pila de polítics que tinc en ment. / Per sort et presentes com un bufó, / seria molt injust pel gremi que ho fessis com actor, / el que sí que en saps i fas molt bé / és imitar tot el dia al majestat, el rei. / Però si em permets un consell, / frena una mica, si no algun dia et pensaràs que ets ell. / Dius que l'Estat ha provocat més morts que el terrorisme, / i jo et dic que el que tens tu són moltes ganes de protagonisme. / Ja per acabar et vull anunciar, / que et vas equivocar, quan a la Carmen Machi vas intentar boicotejar. / No perquè sigui ella, / sinó perquè mai s'ha de fer boicot a la cultura, / encara menys quan algú, com tu, no està a l'altura».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema