LLETRES

El gegant adormit

02.10.2016 | 00:00
El gegant adormit

"L'explotació de l'Alta Velocitat, un cop la línia funciona,
té uns costos altíssims"

De la mateixa manera que es potencien els camins de ronda de la Costa Brava, hi ha un seguit d'espais que serien un bon reclam turístic, també com a centre d'activitats, des de l'explotació del lloc per a la restauració, hostaleria o associacionisme, entre d'altres. Com les rutes a través de les estacions clàssiques de ferrocarril. Vegin l'esplèndida i modernista estació portbouenca, bessona de la barcelonina estació de França, inaugurada en plena glòria del general Primo de Rivera per a l'exposició universal del 1929 a Barcelona, la seu ideal per un museu temàtic, o d'activitats transfrontereres en les seves enormes, i sense explotar, instal·lacions.
La preciosista estació de Caldes de Malavella, amb el record del clàssic elitista, llavors, balneari, o l'estació de Fornells, seu d'una associació d'amics del ferrocarril. Les estacions que dormen la indolent decadència, entre pintades vandàliques de joves amb esprais, i baixadors desapareguts, com el de Garbet. Aquest tornar necessari del tren mostra una realitat. L'explotació de l'Alta Velocitat, un cop la línia funciona, té uns costos altíssims, que impedeixen un retorn ràpid de la inversió, i que s'equilibren a còpia d'anys d'explotació i milers de viatgers.
Això mateix va passar al segle XIX amb les línies del ferrocarril clàssic, de capital privat, que van viure grans moments d'especulació i fallides igual de ràpides i impressionants.Però no per això la línia clàssica ha de ser buidada, perquè vertebra el territori i fa possible que la gent pugui viure més enllà de les grans ciutats, amb un espai equilibrat, amb serveis dignes i amb oportunitats de mobilitat més o menys similars.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema