El dia 3 d'octubre de l'any 1966 s'inaugurava, amb tota solemnitat la Casa de Cultura de Girona, que aleshores portava el nom del Bisbe Lorenzana. Personatge històric que havia tingut un paper primordial en la construcció de l'edifici i la fundació de la institució assistencial que durant prop de dos segles hi havia tingut la seva seu. D'aquella inauguració demà s'acompliran cinquanta anys. Era un dilluns, com també serà demà. Coincidia aquella inauguració amb la d'un Congrés estatal de biblioteques, en el qual participaven uns dos-cents professionals del llibre, vinguts d'arreu d'Espanya. Era la culminació d'un procés que s'havia iniciat alguns anys abans, quan la Diputació considerà que s'havia de canviar l'emplaçament de l'Hospici, portant-lo a un lloc fora, però proper al centre urbà. En un paratge més en contacte amb la natura, amb més aire, més sol, i un edifici amb el confort i les comoditats que l'històric casal de la plaça de l'Hospital no podia oferir.

Aquella operació que consistiria en la nova ubicació de l'Hospici i l'Hospital, alhora que resultaria beneficiosa per les dues institucions assistencials, permetria alliberar amplis espais, dintre el centre urbà, part dels quals serien venuts i amb el producte de la venda es finançaria la construcció dels dos nous edificis. L'antic Hospital de Santa Caterina es convertiria en seu de la Diputació i l'Hospici en Palacio de la Cultura. Pensant-ho una mica millor aquella proposició de Palacio es canviaria per la més adequada de Casa de Cultura. Els terrenys que quedarien lliures i no destinats a la venda, es dedicarien a una acció urbanística que revolucionaria tot aquell entorn.

De la formulació d'aquell ambiciós i transcendental projecte havien passat uns quants anys, i no s'havien començat a fer patents els resultats fins que es féu el primer pas, amb el trasllat a l'edifici, que encara era Hospici, de la Biblioteca Pública, que des de l'any 1848 estava instal·lada en el claustre del vell Institut del carrer de la Força. Nova instal·lació que s'havia inaugurat el 29 d'octubre, festivitat de Sant Narcís, de l'any 1951.

En aquell moment la presència de la Biblioteca en un lloc tan cèntric, amb un fàcil accés, unes instal·lacions que aleshores es consideraven òptimes, amb la renovació del fons bibliogràfic i disposant d'una sala que permetia la celebració d'exposicions i de conferències i concerts, impactava fortament en l'ambient cultural de la ciutat. La Biblioteca que havia estat inoperant durant moltes dècades va ser àmpliament utilitzada. I en la que s'anomenà Sala de Pergamins, del mateix centre de lectura s'hi desenvolupà una intensa activitat d'extensió cultural. Fins aquell moment l'activitat cultural es reduïa a una selecta minoria, que es centrava en el Cercle Artístic, la secció cultural del GEiEG, i les institucions del Movimiento que es volien fer simpàtiques a una societat que no hi combregava. La docència pública més enllà de l'escola primària es limitava a l'Institut, la Normal del Magisteri i el Seminari.

En la Sala de Pergamins hi tenien cabuda no només els actes organitzats per la Biblioteca, sinó també aquells propis d'altres institucions que s'hi acollien.

L'any 1963 l'Hospici, que havia canviat el nom tradicional pel més simpàtic de Llar Infantil, es va traslladar al nou edifici del Puig d'en Roca, deixant lliure l'històric casal de la plaça de l'Hospital. Seguidament es procedí a l'ampliació de les instal·lacions de la Biblioteca i a l'establiment de l'Arxiu Històric. Omplir aquell gran edifici no era cosa fàcil. De necessitats ja n'hi havia, però el cost de les obres a realitzar era molt considerable. Va ser determinant la gestió del president de la Diputació, que aleshores era el senyor Joan de Llobet. Amb fructuosos viatges a Madrid aconseguí quantioses aportacions del Ministeri d'Educació, amb importants consignacions per a obres, per mobiliari i tota mena de material didàctic. Sense l'eficaç actuació del senyor Llobet ara no podríem parlar de cinquanta anys d'activitat de la Casa de Cultura. I potser ni tant sols de la seva existència.

En el moment de la inauguració de la Casa de Cultura ja estaven en ple funcionament la Biblioteca, l'Arxiu Històric i les Sales d'Exposicions. Immediatament es posaven en servei les dependències de tota la part dreta de l'edifici. En el primer pis, que era la planta noble de l'edifici s'hi disposaren tres sales d'actes, l'Aula Magna i dues de més reduïdes dimensions. Facilitarien la celebració d'actes adoptant cada sala d'acord amb la concurrència previsible per cada cas. Secretaria i serveis administratius. Gabinet de gravació dotat dels més moderns aparells. Dipòsit de material audiovisual.

El sector esquerre de l'edifici només estava enllestit en la planta baixa, amb les sales d'exposicions. I en la part posterior, el Serveis d'Arqueologia. Per a les dues plantes superiors només hi havia projectes. Uns que es realitzarien poc després, com l'Escola de Comerç i uns altres que foren substituïts per uns que aleshores no es preveien i que arribarien pocs anys més tard.

L'any 1969 es presentaria l'ocasió d'establir a Girona estudis universitaris. Perquè es fes realitat calia aportar locals. I en l'espai disponible en la Casa de Cultura hi havia la solució. El primer d'octubre d'aquell 1969 s'inaugurava el primer curs, consistent en una delegació de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les classes s'ubicaren en el primer pis del sector oest de l'edifici. I un any més tard un curs de Ciències disposà d'aules i laboratoris a la segona planta del mateix sector oest. Posteriorment també s'hi instal·là l'Escola Politècnica. Però tots aquests estudis universitaris només pretenien resoldre les necessitats de primera hora per no perdre l'oportunitat que es presentava. Però la solució definitiva era disposar de nous edificis, com uns anys més tard seria una realitat. I el lloc que deixarien lliure en la Casa de Cultura s'ompliria amb altres activitats.

Des d'aquell 3 d'octubre del 1966 han passat cinquanta anys i la panoràmica cultural del país i de la ciutat han canviat sensiblement. Girona és ciutat universitària, amb centenars de professors i milers d'estudiants. D'un únic institut de secundària s'ha passat a un nombre sempre en augment de centres, a més dels que s'han creat en l'entorn comarcal que abans enviava els seus estudiants a l'Institut de Girona. L'oferta cultural s'ha multiplicat amb consonància amb la creixent demanda. La Casa de Cultura ja no és l'única institució d'aquest caràcter. Hi ha molts altres locals dedicats a activitats culturals. La programació diària que s'ofereix a la ciutat és considerable. Tanmateix la Casa de Cultura ha continuat prodigant les seves activitats. Amb el pas del temps ha anat canviant el personal. Han passat els polítics, els directius, els funcionaris al servei de la institució, però l'activitat continua, seguint el ritme dels temps. La Girona d'avui és molt diferent de la del 1966. I la Casa de Cultura s'ha anat adaptant a les necessitats i a la demanda de cada moment.