· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

03.10.2016 | 10:13

Colom a Barcelona
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.Torroella de Montgrí.

L´estàtua de Colom a Barcelona és per a molts barcelonins una de les més conegudes i per a tots els que hi hem nascut una de les icones de la nostra ciutat. Referència i punt de trobada a l´hora de quedar amb els amics. Símbol del final de la Rambla i de retrobament amb el mar. Això sí, pocs han estat els que hi han pujat amb el seu ascensor interior per veure des de dalt les vistes del voltant. Hi ha un mirador. No sé si encara s´hi pot pujar.

Recordo el projecte Honeymoon de l´artista Miralda on s´ideava el casament oficial entre la estàtua de la Llibertat de Nova York i la nostra estàtua de Colom. Amb el projecte es volia simbolitzar l´intercanvi de la cultura americana i l´europea. S´imaginen algun grup polític debatent l´enderroc o no de l´estàtua de la Llibertat? Som molts els turistes que hem visitat l´estàtua de la Llibertat i són molts els turistes que, en passejar-hi jo, a la Rambla em demanen per l´estàtua de Colom. També som molts els que l´hem pintada en fer el paisatge d´aquesta part de la ciutat.

D´acord amb això, una no pot deixar d´evocar tantes i més pintures de diversos artistes, entre ells Picas­so, que al llarg del temps han a­nat configurant el nostre imaginari urbà.

Els electors masoquistes evitant la dimissió
JOAN JANOHER I SADURNI. forallac.

Encara que sembli un tòpic de radicalisme polític, la qüestió és mantenir el suport dels incondicionals. Aquests continuen tenint la vena als ulls, i només contemplen el salvador del país, mentre la camarilla, va omplint les se­ves ­butxaques, en detriment de les necessitats vitals i de dependèn­cia social. El desco­neixement puntual de les corrupcions existents és un exemple de la ignoràn­cia que existeix al país gallec, haurem d´acceptar la seva incoherència?

Procurem nosaltres de continuar amb el full de ruta previst. Les consultes electorals porten aquestes sorpreses, per això ens sorprèn i no deixarà de fer-ho.

Només les urnes es decanten a favor, o en contra, d´un resultat, i d´una afirmació col·lectiva. Aleshores: perquè la temença de permetre fer una consulta democràtica a Catalunya, tan perillós resulta la voluntat ciutadana per decidir el seu futur, i sortir dels dubtes que generen tots els poders fàctics del país?

Llavors, si s´adonen de la força que comporten unes eleccions, haurien de ser conseqüents dels resultats que s´obtenen en aquestes. Abstinguem-nos de posar pals a les rodes, i d´incitar la comunitat catalana a la desobediència aparent per no accepta la nostra voluntat. Quan un govern es tanca en banda, no mereix confiança, hauria de dimitir i no viure del masoquisme dels electors de la mateixa condició, compartint l´abnegació del no, a la consulta del poble català.

És molt greu això del PSOE
Juan Carlos Alonso Anglada. Flaçà.

Als socialistes, de tant defensar la unitat d´Espanya se´ls ha esberlat el partit.

Han perdut totalment l´essència, pobra esquerra, i fan cada cop més olor de dreta, de la dreta més rància, corrupta i putrefacta.

Des que el gerro xinès ens va fer en­­trar a l´OTAN (d´entrada, no) fins a la passada de ribot d´en ­Guerra a l´estatut (que apoyaré, Zapatero dixit) no han fet més que enganyar el poble. I ara s´ha d´investir al PP en contra del programa electo­­ral i de les conviccions més íntimes del seus votants. Tot abans que ser demòcrates i permetre un re­­ferèndum, no fos cas que els cata­lans se´n vagin i es trenqui Espa­nya.

Però es que si es pacta amb Podem i els nacionalistes/separatistes, siguin catalans o bascos, o ambdós, això portaria a una neteja de corrupció i a la fi de les portes giratòries i a les peonades que els permeten treballar 50 dies a l´any i la resta a viure del cuento, i se´ls acabaria la bicoca. És per això que els barons, amb el gerro xines al capdavant, prefereixen que vostè, Sr. Sánchez, també menteixi i que governi el PP, que no aixecarà les catifes i tots salvats.

Sr. Sánchez, quien «mucho abarca, poco aprieta». Nosaltres, els catalans, marxarem igualment i Espanya quedarà una mica més petita, però ja no serà la seva Espanya, ni la del seu partit: l´hi haurà entregat, en safata, a la dreta més dura, als fills del dictador, als que només la volen per esprémer-la i beneficiar-se´n. Tot per ser tan poruc o tan inconscient. Quina llàstima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema