Abandonar el paper de ciutat-dormitori. Deixar de ser l'últim esglaó de l'ascensor social, el lloc d'on tothom vol marxar. Arribar als nivells d'igualtat i renda per càpita de les ciutats veïnes. Són alguns dels objectius que els saltencs hauríem de trobar en els programes electorals dels partits que volen governar la vila. Però la majoria estan lluny d'aquesta reflexió. Diuen que volen comerç de proximitat, empreses amb valor social, protegir l'agricultura ecològica, que els ciutadans siguin ciutadans i fins i tot reconstruir una ciutat nova per a una república catalana. Res de concret: molts coloms i molt de fum. Paraules buides que no comprometen ningú. Però és que alguns només han de dir la paraula màgica "feixisme" per no construir res més. Per què és "feixisme" dir que Salt ha de desenvolupar el sector sud amb comerç, equipaments sanitaris i espais residencials per poder oferir llocs de treball, que la gent ara aturada s'arreli a la vila i que es pugui començar a redreçar l'urbanisme nefast dels anys 70 del sector centre i també aplicar polítiques redistributives que equiparin els ciutadans saltencs amb la resta de l'àrea urbana? Si no és feixisme, diran que és neoliberalisme. I a callar.
