· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

04.10.2016 | 09:30

Aparcament de jutjat
RAQUEL NIUBÓ SANTACANA. girona.

L´Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha tingut la brillant idea de posar parquímetres científics a la plaça dels Jutjats. Realment tenen ganes de complicar la vida a la gent, recaptar ja no és pas l´únic entrete­ni­ment que els dóna plaer. Han de procu­rar fer-ho tan complex com es pugui i de pas convidar el pobre contribuent a equivocar-se fàcilment, enroscant la pirueta administrativa i haver de pagar també multa pel mal proce­diment que ells mateixos han provocat. Estic segura que ni l´alcalde, ni cap regidor, ni tan sols cap urbà sabria com fer anar aquestes andròmines a la primera, però segur que a ells no se´ls posaria cap sanció pel seu error. Només les administracions tenen aquesta estranya i menyspreable capacitat de tocar el que no sona als ciutadans. És que no tenen remei aquesta colla!

Naus a la deriva
ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.

Parlem de com n´és de trist que tantes i tantes persones morin ofegades al mar Mediterrani i la veritat és que aquest preciós mar semblarà aviat el cementiri més gran conegut. Ningú es posa d´acord i després de reunions i reunions tot segueix igual i no para una guerra superinjusta i el degoteig de morts és imparable. Això passa a una Europa que se suposa capdavantera per resoldre problemes, doncs res, molt escalfar cadires i cobrar sous immillorables per no saber imposar una solució a tan terrible guerra i sofriment de persones innocents que han tingut la mala sort de néixer en el país equivocat. Ara bé, tenint en compte les notícies d´Espanya no ens podem vantar gaire. Dies i mesos sense govern, insults entre els partits i fins i tot entre afiliats del mateix partit (PSOE, per exemple), picabaralles que afebleixen encara més una governabilitat que ja hauríem de tenir resolta. Quina imatge estem donant! Els partits actuals són com naus a la deriva sense port on assentar-se. Crec que els líders actuals estan cremats i s´haurien de buscar persones sàvies i fortes d´esperit i d´intel·ligència. Un Mandela que va saber arranjar un conflicte tan o més punyent que el que estem vivint a la pell de brau. Com deia Plató, a la piràmide de govern cal posar-hi els savis a dalt de tot, al mig els forts d´esperit, o sigui els incorruptibles, i al peu els pencaires que també han de complir, i bé, la seva tasca. No creieu que hem invertit la piràmide?

Rectificar és de savis
Carles Mallart. girona.

Estava convençut que el nostre Ajuntament faria seva la frase del títol i no farien plegar el quiosc de Jaume I. Sóc partidari de beneficiar l´entrada del pàrquing privat de l´Eiximenis, ja que a la zona centre estem mancats d´aparcaments, però el que no és de rebut és fer fora qui regentava el negoci fins ara després de més de 35 anys, i més quan hi ha espai suficient per buscar solucions al mateix lloc movent-lo uns metres, no solament pels titulars de l´establiment, que també, sinó en atenció als centenars de persones que cada dia l´utilitzaven. A Barcelona els quioscos s´han prorrogat tots, aquí a part d´eliminar-ne dos, aquest i el de la plaça Catalunya, volen posar a concurs, en diran «puresa igualitària de drets» el de la Rambla, que hi és des de fa 5 generacions i té més de 100 anys d´existència i el de la plaça Independència. Casualment fa pocs dies he sabut que hi ha un senyor que té força diners, i que vol emportar-se el concurs de tots dos quioscos, malgrat que perdi calers en la seva explotació, per tal d´ocupar la seva dona i la seva cunyada, tot fent una oferta temerària, a la baixa i amb pèrdues, perquè estiguin ocupades. Sincerament si això acaba passant farem riure com a ciutat. Un quiosc és molt més que un servei i/o un lloc de treball, un quiosc és un art, un confessionari com hem vist publicat a DdG, una casa de consultes, d´ajudar a omplir papers, de saber què volen els seus compradors, són cultura; els nostres dos diaris versió paper també hi perden. Salvant les distàncies, que no ens passi com amb Mifas, que van perdre la concessió de zones blaves en bene­fici d´una empresa de Madrid i després l´Ajuntament va córrer a donar-los una subven­ció de 300.000 euros, quan ells no volien subven­cions, volien feina. Encara hi som a temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema