La seqüència arrenca quan algú amb una certa rellevància explica una mentida amb finalitat política. L'embolic, que pot tenir qualsevol naturalesa, irromp en l'agenda del territori, on intervenen els actors involucrats i arriba a l'opinió pública amb la dimensió d'escàndol. Ho fa a través de les reaccions que genera, recollides per suports tradicionals, blogs i xarxes socials, i també de les conseqüències que desencadena. L'esforç es concentra a defensar i enaltir els implicats o a atacar-los i condemnar-los. Les empreses periodístiques i els internautes més ferotges poques vegades destinen neurones i diners a esbrinar si allò difós és cert o no. Les plataformes 2.0 s'empassen aquestes faules i després les escampen amb humor o crueltat, en funció dels perfils dels autors dels missatges, molts d'anònims. El panorama comunicatiu afavoreix aquests enganys, característics de trolls-provocadors digitals - i fakes-falsificadors i imitadors-. La situació s'ha agreujat fins al punt que els mitjans més compromesos han consolidat un professional la tasca del qual consisteix a verificar fets i dades. La feina és complexa; la distància entre la realitat i la seva representació a la Web, WhatsApp, etc. augmenta sense parar.
