El menorquí Ponç Pons és un dels grans noms del panorama actual de les lletres catalanes. Ha conreat diferents gèneres, presenta una obra extensa i de qualitat i compta amb nombrosos premis literaris.
En menys d'un any ha visitat dos cops Girona per raons ben estimades: l'any passat va guanyar el Premi Miquel de Palol de Poesia dins de la Nit dels Bertrana i el passat 16 de setembre va participar en la 23a edició de la Nit de Poetes.
Avui, però, volem parlar de la seva altra faceta, la de professor, de la qual, després d'haver exercit durant 35 anys, acaba de jubilar-se. Ens meravella aquesta reflexió que feia fa pocs dies amb aquest motiu: "He pretès transmetre coneixements, però sobretot he intentat ensenyar a viure. Sempre he pretès que a les meves classes aprenguessin humanisme, que fossin feliços i millors persones". "També, a fer estimar un poc més la nostra llengua".
Ponç Pons no ha caigut mai en els paranys de la rutina i la relaxació dins l'aula. De tota aquesta etapa, ell es queda amb l'estimació dels alumnes i amb l'amistat de companys i companyes. "M'ho he passat molt bé fent classes i m'enduc moltes vivències. Sobretot he après a escoltar i a tenir paciència".
La fórmula màgica que ha seguit tots aquests anys té un nom: "passió". En una entrevista que li feia Mercè Pons per a la revista de Sant Llorenç afirmava el següent: "La paraula sempre és passió. La passió s'encomana i l'únic secret que he fet servir com a professor ha estat estimar-me els alumnes. Açò crea empatia. L'afectivitat augmenta l'efectivitat. Jo sempre me'ls imagín millors del que són i més que valorar el que fan, valor el que podrien fer".
Els canvis en el món de l'ensenyament s'han accentuat aquests últims anys, certament, però estem ben convençuts que per novetats que hi pugui haver en avaluacions, lleis, metodologies, reformes, noves tecnologies..., mai no caducaran els criteris i els principis que ha seguit, així com la seva manera d'entendre la docència. No sols això, sinó que també es poden aplicar en moltes altres àrees de la vida.
Nosaltres li desitgem molta sort i molta joia en aquesta nova etapa que inicia. Ell és un enamorat del camp i de la natura i ara, des del bon record que s'enduu, es podrà dedicar totalment a estudiar, llegir i escriure a Sa Figuera Verda, la seva finca, des de la cabana de la qual edifica una obra amb vocació d'excel·lència i perennitat. Gràcies, Ponç, per la teva tasca, docent i literària, tan fecunda!
