El grup

«El pitjor de tot és que, per més que vagis criticant el grup, per més que arrufis el nas cada cop que dóna senyals d'activitat, saps que mai no el silenciaràs»

05.10.2016 | 07:34

Les mares i pares d'aquest món ja fa temps que ens constituïm en associació, en club de conversa eventual a la porta de l'escola i fins i tot en còmplices naturals de tot tipus d'actes lúdics per celebrar aniversaris i retrobaments. Però hi ha un element relativament nou, fruit de la tirania tecnològica, que ens fa estar més connectats però, al mateix temps, posa en risc la nostra integritat mental. Es tracta dels grups de mares i pares del WhatsApp, aquesta funesta eina que té l'objectiu aparent de facilitar l'intercanvi de dades pràctiques sobre l'activitat escolar però que, a la llarga, s'acaba erigint en la viva imatge dels pitjors vicis i contraindicacions de l'era virtual.

D'acord que està molt bé poder escriure una cosa i que tothom la pugui llegir al mateix temps, i d'acord que hi ha dubtes i informacions que convé transmetre o debatre amb la màxima celeritat possible. El veritable problema és quan els usuaris, com empesos per un virus conductual propi d'un apocalipsi zombie, comencen a servir-se del grup dels nassos de manera compulsiva i sense prioritzar criteris de pragmatisme o sentit comú. Una tos incerta, un canvi a l'agenda acadèmica, una excursió (que no marxen al Tibet, hòstia!), els típics dubtes de vestuari, les bates perdudes, els conflictes al pati (tractats, a vegades, amb la vehemència d'una incursió armada al Vietnam) els festivals de final de curs o, sobretot, els POLLS (en majúscules, sí, perquè són UN DRAMA) són motiu de llargues dissertacions que es podrien resoldre amb moltes menys paraules i més solvència col·lectiva.

Però el pitjor de tot és que, per més que vagis criticant el grup, per més que arrufis el nas cada cop que dóna senyals d'activitat, saps que mai no el silenciaràs. Perquè ets conscient que, el dia que no el miris, passarà una cosa que has de saber, i perquè sortir-ne et convertiria en un mal pare per a la resta de membres. Així que res, et mantens dins el grup, empasses saliva i somrius quan creues la mirada amb mares i pares analògics que, com tu, miren amb el mòbil amb una barreja d'incredulitat i esgotament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema