Els teus aniversaris

05.10.2016 | 09:31

Els aniversaris de la gent mostren a la perfecció les diferents actituds que les persones tenim davant la vida. N'hi ha que s'engresquen en una festa esplèndida i plena de convidats, i n'hi ha que, si poguessin, s'amagarien deu metres sota terra en un refugi nuclear per no celebrar allò que creuen que no mereix festes. Hi ha els aniversaris dels petits de la casa, cada cop més plens d'andròmines tecnològiques, pallassos, mags i deliris dels pares: algun, un dia, regalarà al nen un descapotable i es quedarà tan ample; i tenim els aniversaris de les parelles grans, que després d'anys de convivència, si no fan un àpat amb els seus, fan un dinar o un sopar íntim.

Diu Rilke que el pas del temps és una batalla de la qual sempre sortim derrotats. Explica el savi, ja des de l'època dels pensadors grecs, que néixer és començar a morir una mica cada dia. Els aniversaris són una mena de pauses en el calendari de la vida. Un quedar-se aturats uns segons, i fer balanç d'allò positiu i allò negatiu. En aquesta societat, on sempre ens movem com pollastres sense cap, de la feina a les classes de zumba, del ioga als balls de saló; de casa al pis de la costa, els aniversaris els encarem amb ferotgia consumista; amb ganes de compartir o amb impotent ràbia davant el pas del temps i amb la sensació de perplexitat davant la vida.

Si fa només una dècada ens diuen les desgràcies i els fets extraordinaris que passen avui en dia, no ens ho creiem. Mala maror política, moviments de centenars de milers de persones a tot el món en un èxode continu i patrocinat per màfies, provocat per les fams, les guerres i la por. Alteració de les temperatures i el clima. Conversió del món en un planeta petit, interrelacionat. A on el capital flueix aparentment sense massa control i costa trobar un nord en les conviccions íntimes de la persona. N'hi ha que cerquen la pau en la religió, la dels teus pares o una acabada d'estrenar; n'hi ha que busquen llum en la feina engrescadora i xucladora alhora; en la família, en els hobbys, en l'animal de companyia a qui li atribuïm poders gairebé mitològics. N'hi ha que no tenen nord, no hi ha una drecera en el periple de la seva vida. És curiós com la paraula derrota, en argot mariner, vol dir singladura, viatge, i en el llenguatge és sinònim de fracàs. Moure's és viure, sentir el vent a la cara i el fregar de les onades.

Diu l'autor mexicà Arreola, un dels contistes més grans en llengua castellana, ple d'imaginació i simbolisme en els seus contes, que hem après a acceptar amb un mig somriure que la llebre és un gat. Créixer és acceptar això, és cert, però saber que t'enganyen és el primer pas per intentar ser una mica més lliures, i sincers amb tu mateix i amb els altres. Feliç aniversari, present i futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema