· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

06.10.2016 | 09:46

Fill de mestra sense escolaritzar
Laura Serra Güell. palafrugell.

L´adjudicació de la meva plaça definitiva de mestra a l´escola Pi Verd de Palafrugell ha provocat que busquéssim escola per als nostres fills en aquesta localitat. No es tracta d´un caprici sinó d´una necessitat de conciliació. L´escola escollida és el Vedruna perquè té llar d´infants i perquè es troba a sis minuts del meu centre. En aquests moments tinc la gran fent P5, el petit fent P1 i el mitjà a casa perquè no té plaça al  mateix centre. La  inspectora d´ensenyament Glòria Sais només s´ha reunit amb nosaltres en una ocasió, el 24 de maig. En aquell moment havíem sol·licitat al departament que revisés el nostre cas  i per aquest motiu ens vam negar a buscar un altre centre. Vam demanar reunir-nos de nou amb la inspectora però mai ens ha volgut rebre. Un cop ha començat el curs ofereixen la possibilitat de fer un canvi de matriculació de la gran per tal que pugui anar a un centre on el mitjà té plaça. Aquesta oferta ens arriba tard i per aquest motiu no és legal. La normativa només preveu un canvi  un cop iniciat el curs per trasllat de domicili o per violència de gènere. Ja que ens ofereixen una solució al marge de la normativa, bé podrien oferir-ne una que sí està prevista, l´ampliació de ràtio. Em vaig reunir amb el cap dels Serveis Territorials, el senyor Polanco, el 26 de setembre, i no l´acompanyava la senyora inspectora sinó un assessor de transparència! La primera frase del delegat territorial fou que el motiu de la reunió era fer un informe per a la consellera! Volien cobrir-se les espatlles repetint una i altra vegada que el procés era correcte. Per molt que es repeteixi no serà cert. 

En cap moment han estat capa­ços de plantejar una ampliació de ràtio dient que hi ha vacants a altres centres. En tots els cursos anteriors a les escoles concertades se´ls ha concedit ampliar la ràtio independentment de les vacants als centres públics. 

També van manifestar la seva preocupació per haver de donar explicacions a les famílies que es trobaven en llista d´espera i en millor posició que la nostra. Les llistes d´espera es mantenen fins al 8 de setembre però que a partir d´aleshores es dissolen. Per por de no saber justificar una plaça per a un alumne a un centre on té escolaritzats els seus germans el meu fill segueix amb les portes del Vedruna tancades. 

I ja per acabar vull lamentar els comentaris que la inspectora fa amb persones vinculades amb el món de l´ensenyament dient que cap dels meus fills hauria entrat al centre Vedruna si hagués estat per ella i que el  meu fill mitjà no hi entrarà si l´ordre no li ve de més amunt. A casa en diem abús de poder. No és d´estranyar que em senti maltractada pel meu propi Departament. 

Ni referèndum ni referèndum
Joan Boronat Lecha. blanes.

Com ja expresso en altres cartes al Diari de Girona: No cal referèndum (1-11-2015), Referèndums al seu moment (13-12-2015), o Espanya confederal (3-2-2016), el què tenim dret els catalans és a la devolució de les institucions segrestades amb la imposició del Deret de No­va Planta. Segons asseguren els nostres governants, s´estan confeccionant unes estructures d´Estat, les quals només ens retornarien part dels drets perduts el 1714; això sí, si s´arribessin a posar en pràc­tica, considerant que l´Estat recorreria la iniciativa per incompatibilitat en sa constitució.

L´única possibilitat d´independència és la reconstitució de l´Espanya confederal existent abans del 1714, per demostrar a les institucions internacionals pertinents que va ser a­bo­lida per la força de les armes, imposant un estat centralista que encara perdura, i deixar-se de roman­ços en les anomenades «estruc­tures d´Estat», que Espanya tro­barà fàcil demostrar internacionalment que no corresponen a Catalunya, i, que, per tant, no ens permetrà conquerir la independència.

El que sí que li correspon a Catalunya és declarar-se independent d´aquest estat centralista i posar-se anticipadament com a embrió de l´Espanya confederal, per recuperar els drets que li pertoquen com a part integrant de la Corona d´Aragó i per tant d´aquesta Espanya confederal. Si aquesta s´arribés a constituir, seria el moment de preguntar en referèn­dum a tots els espanyols si els interessa que Catalunya formi part de la confederació, considerant que s´hauria acabat l´espoli, perquè els catalans tindrem independència per decidir en què gastar els nostres recursos econòmics, llavors sí, en estructures d´Estat. No sembla fàcil d´aconseguir, però és factible, deixem als nostres juristes que trobin la manera legal de fer-ho.

La CUP i el monument a Colom
Lluís Corredor Climent. girona.

Acabo de llegir una carta de Mercè Vila al Diari de Girona en la qual acusa la CUP d´intransigent per la qüestió de la pretesa eliminació de l´estàtua de Colom a Barcelona. Jo volia escriure una carta semblant sobre el tema en el mateix sentit, però afegint a la manifesta intransigència de la gent d´aquest partit una més manifesta encara ignorància sobre el tema.

Ignorància supina, ja que un monument que ells deuen creure que es va erigir com a manifestació d´espanyolisme o per lloar l´explotació que van sofrir els nadius de les Amèriques a mans dels castellans, resulta que es va erigir per la Exposició Universal de l´any 1888, precisament com a exaltació de catalanisme.

Els explicaré, per si volen assabentar-se´n (cosa que no crec de la gent de la CUP) que un historiador que es deia Luis Ulloa, peruà, fill de pares gallecs, volent demostrar que Colom era gallec, va arribar a la conclusió que era català. En aquest sentit va escriure diversos llibres i va donar moltes conferències a principis dels anys trenta, de manera que es va fer molt popu­lar a Catalunya. Com que això ja era conegut, molt temps abans (conegut, encara que amagat) en el monument, que es va erigir l´any 1888, a part de l´imatge del descobridor figuren també alguns dels catalans il·lustres que el van acompanyar en el segon viatge, tals com Pere Bertran i Margarit o Fra Bernat Boyl.

Voler eliminar aquest monument és com voler eliminar la Torre Eiffel de París o l´estàtua de la Llibertat de Nova York,que, a part del valor artístic que puguin tenir, tenen la simbologia que dóna identitat a la ciutat.

Si s´haguessin assessorat, aquestes persones no haurien proposat una bajanada com la que han proposat, proposició que els hauria de fer caure la cara de vergonya.

El Constitucional condemna els toros a morir
Eduard Gil. girona.

Llegeixo que l´inefable Tribunal Constitucional permetrà novament, en nom de la igualtat dels espanyols i el seu valor econòmic, que a Catalunya hi torni a haver «corridas de toros».

Ara sí que veig clar que aquesta gent «s´ha begut l´enteniment». Hi ha un govern Rajoy en funcions que fa el que li dóna la gana sense voler sotmetre´s al control parlamentari. Es carrega la llei de pobresa energètica i té pendent sentenciar una reforma de la despenalització de l´avortament i ara el preocupen els «drets vulnerats» d´uns pocs que gaudeixen amb la tortura dels animals.

Si aquestes són les prioritats, és que el concepte espanyol d´estat de dret és de per riure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema