La Reial Acadèmia Espanyola defineix el terme demagògia com la degeneració de la democràcia i diu que consisteix en el fet que els polítics, mitjançant concessions i afalacs als sentiments elementals dels ciutadans, tracten d'aconseguir o de mantenir el poder. A l'antiga Grècia, els primers demagogs eren acusats d'exercir la democràcia de la laringe i de parlar com el públic volia que parlessin. Avui, veiem contínuament com la demagògia s'instal·la en el dia a dia de governs i oposicions i aquests mateixos dies hem vist com aquesta demagògia s'ha carregat un dels grans partits de la nostra història, un acord de pau que podia representar el futur per a un país com Colòmbia i ha permès a un impresentable ser candidat a president dels Estats Units.
La demagògia és simple i la seva simplicitat fa que s'entengui ràpidament i que arribi a tothom, encara que els seus continguts siguin falsedats o manipulacions. En canvi, la racionalitat i la gestió seriosa solen ser complexes i difícils d'explicar, per això sempre perden. Avui es més fàcil acusar que defen?sar-se, es més fàcil criticar que de?mostrar i resulta més còmode simplificar que desenvolupar un discurs amb tots els ets i uts.
Vivim en l'època daurada de la demagògia i, per tant, no ens ha de sobtar que tinguem la classe política que tenim, que tinguem els dirigents que tenim i fins i tot els mitjans de comunicació que tenim. A ningú l'importa ja ni la veritat ni la seriositat, només val l'acudit fàcil i barroer, el rumor dimensionat, la resposta simple o la declaració impactant i sobretot, aconseguir l'objectiu que es persegueix: fer creure a la gent qualsevol cosa. Aquesta demagògia ens ha instal·?lat en la frivolitat i en la superficialitat i ha fet de la comunicació un exercici de cridòria constant, on el que val es l'eslògan i no la frase. I així ens va.
