Un dogma que circulava fins fa poc assegurava que ningú matava per aconseguir marihuana. Quan eren habituals els atracaments als bancs per poder finançar la compra d'heroïna, aquesta teoria era comunment acceptada. Però ara no ens cal sortir de la província per saber d'assassinats, baralles, agressions o violacions de domicili a causa del sinistre negoci muntat al voltant de la maria.

i si també els reis es drogaven, l'historiador no en fa esment. De l'ús lícit que en feien els reis hem arribat fins a les extenses plantacions il·lícites en naus industrials que gairebé cada dia són notícia en els diaris. Pel camí s'ha perdut el costum més hippy de plantar-ne poca i dissimulada entre tomaqueres, per tenir-ne per consum propi i per regalar-ne als amics. Quan s'ha volgut fer negoci han sorgit tots els drames.

La legislació és confusa. Aquesta setmana era absolt un home que en tenia 4,3 kg al considerar-se que era per consum personal però l'hivern passat la policia va entrar a casa d'una noia de Girona per requisar dues plantes que creixien en un pati interior. A més, ja no es fa distinció entre drogues toves i dures, equiparant la marihuana, que ben mirat és tan sols una planta natural sense cap adulteració, amb la cocaïna, que és un compost químic artificial que sol barrejar-se amb productes pel mal de queixal i guix de la paret.

Diuen que si a la província han augmentat de manera alarmant les plantacions de marihuana és per la demanda que hi ha a Europa. I sobta que amb els controls que hi ha a la frontera per les constants amenaces terroristes a França, s'hi puguin fer arribar aitals quantitats de cànem, perquè només amb la fortor, una furgoneta carregada a La Jonquera podria alertar els gossos policia de tot Occitània.

Caldrà trobar una solució raonable per esbandir aquest problema. Si hi ha jovent aquí que vol experimentar amb drogues, millor que ho faci amb la marihuana que amb cap altra. Però si la demanda ve de fora, potser seria millor que enlloc de prendre el cultiu extensiu de marihuana com un atemptat a la salut pública, que ho jutgessin com un crim contra Hisenda. O ambdues coses. Si més no, per tornar a l'ús que en feien els hippies, que són gent que mai no fa mal a ningú.