Alcaldes republicans

Aquest volum s'inscriu en un projecte més ampli, que aspira a dotar l'Ajuntament de Girona d'una base de dades amb els perfils biogràfics dels regidors de la cosa pública, a la ciutat de Girona, al llarg de la història. Un cop recopilades les dades seran disponibles en format virtual i només una part dels materials recollits pot acabar, com és el cas que ara comentem, en algun llibre.

La iniciativa d'ara, corresponent als anys de la República, té el valor afegit de presentar-nos una etapa especialment complexa marcada per les transformacions republicanes i les convulsions de la guerra. Com explica el mateix Clara a la introducció, aquest període té dues etapes molt marcades: la República i la guerra, que tenen caràcter complementari atès que la insurrecció militar va fer que Catalunya es mantingués del costat de la legalitat republicana. Però, i aquesta és ja una primera diferència, en els anys de la República i després de les eleccions de 1931 i de 1934, es van constituir ajuntaments integrats pels regidors elegits, mentre que a partir del 18 de juliol de 1936, i després de l'abandonament, sovint forçat, dels regidors regionalistes, els nous representants municipals ja no foren elegits sinó nomenats pels partits.

Seguint encara la presentació de Josep Clara, podem afirmar que fins a l'esclat de la revolució com a rèplica a l'alçament militar, la vida municipal gironina va discórrer en un marc de gran normalitat, de discrepància civilitzada, de debat institucional, de prioritats contrastades entre republicans i regionalistes, i de polítiques compartides. Clara insisteix, fins i tot, en el fet que malgrat la usurpació momentània de l'alcaldia per part de la minoria republicana, pels fets del 6 d'octubre de 1934, "el sentiment de respecte ciutadà no es va trencar. L'alcalde i algun regidor de la Lliga s'interessaren pels empresonats d'Esquerra Republicana que havien secundat l'acte il·legal".

Continua l'etapa de la Guerra Civil, primer amb la difícil etapa de la superposició de poders entre l'Ajuntament i els comitès, i després la successió d'alcaldies, gairebé sempre breus i en mans d'Esquerra Republicana de Catalunya, però amb l'entrada a la corporació municipal de regidors, també, d'Acció Catalana, del Partit Republicà d'Esquerra i de "les primeres regidores a la casa de la ciutat, en representació del POUM, la CNT i el PSUC".

És en aquest marc que Jordi Galí ens aporta el perfil dels successius alcaldes; el primer de tots, Miquel Santaló i Parvorell, que avui dóna nom a una plaça de la ciutat, on estaria bé una placa explicativa de la personalitat d'aquest pedagog, geògraf i polític que va ser alcalde, ministre, diputat, conseller i ministre del govern de la República a l'exili. Va ser alcalde del 14 d'abril de 1931 al 22 de setembre de 1933. Val a dir que tot i que queda fora de l'objecte d'aquest llibre, s'ha de remarcar que fins el mes d'octubre de 1932 va fer la suplència de Santaló, moltes vegades, Miquel de Palol, en la seva condició de primer tinent d'alcalde, però Palol va acabar dimitint.

En canvi, Josep M. Dalmau Casademont, que va assumir amb plenitud la suplència de Santaló, després de la seva dimissió va ser cridat a assumir l'alcaldia, primer amb caràcter interí (des del 6 d'octubre de 1933) i després de forma definitiva, per un període molt curt de temps, del 26 de gener de 1934 fins al 5 de març, quan va prendre possessió el nou consistori sortit de les eleccions de gener del 34, amb una majoria regionalista. Dalmau, estretament vinculat amb la casa Dalmau, Carles, Pla, impulsor de l'Associació de Música de Girona, i regidor de cultura de 1937 a 1939, va marcar, amb accent propi, l'acció de govern d'ERC, tant en temps republicans com en temps de guerra.

Francesc Tomàs va ser alcalde en representació de la Lliga del 5 de març de 1934 al 18 de juliol de 1936, amb el parèntesi del 6 d'octubre i la usurpació de l'alcaldia. El seu capteniment es va concentrar en la resolució i millora de les finances de l'Ajuntament, en la solució del problema de la higienització i distribució de la llet a la ciutat, amb la construcció de la Central Lletera, i la continuació dels treballs per dotar la ciutat de l'abastament d'aigua potable.

Amb la guerra va canviar el panorama. Llorenç Busquets i Ventura va ser un alcalde efímer, del 20 de juliol de 1936 a l'1 d'agost de 1936. Aquell dia, i amb un nou consistori, va ser nomenat alcalde Joaquim de Camps i Arboix, que ho fou de l'1 d'agost al 21 d'octubre del 36. Busquets va tornar a ser alcalde, també per un període curt, del 25 de maig de 1937 al 15 de juny de 1937.

Camps i Arboix promouria la culminació de l'enderroc del convent de les Bernardes per raons urbanístiques i de millora urbana i promouria la construcció de cases per a obrers a la muntanya de Montjuïc.

Expèdit Duran va ser "l'únic alcalde de la CNT a la ciutat de Girona", del 21 d'octubre de 1936 i fins al 27 de maig de 1937, quan després dels "fets de maig" va recuperar l'alcaldia ERC, amb Llorenç Busquets, com hem vist. El Consell Municipal d'Expèdit Duran, marcat per una economia de guerra, va ser el de caràcter més intensament revolucionari dels anys de la guerra i va promoure mesures controvertides, com ara la municipalització de l'habitatge i ho va fer compatible amb el manteniment de la seva activitat d'agitació sindicalista.

Pere Cerezo, d'ERC, va ser alcalde de Girona del 15 de juny de 1937 al 25 de gener de 1939, quan va abandonar la ciutat. No s'ha explicat prou que va ser en aquesta etapa que a part de l'intent d'apuntalar les finances municipals i de desplegar diversos intents de polítiques per respondre a la situació greu d'atur, es va dur a terme la proposta de mancomunar serveis amb els municipis de l'àrea de Girona i, també, d'integrar a Girona alguns dels municipis de la rodalia, que van acabar integrant-se definitivament en àpoca franquista.

Joan Ballesta, del PSUC, del 25 de gener al 4 de febrer de 1939, va assumir provisionalment l'alcaldia per no deixar un buit de poder. Però la ciutat acabava la ?guerra del tot desballestada, material i moralment. Començava una altra època.

Jordi Galí ens fa el perfil biogràfic de tots els alcaldes, més enllà del temps que ocuparen l'alcaldia, i això ens dóna una visió més completa de la seva biografia, professió, evolució i activitat política i, en el cas corresponent de la seva peripècia, en els anys de l'exili. Aquest llibre és una guia per transitar pels convulsos anys trenta i, també, per detectar la petjada de l'obra republicana que té, en l'escola de Montjuïc, aleshores anomenada Ignasi Iglésies, el far més emblemàtic d'una proposta reformista que volia fer de la muntanya un gran parc urbà i que va esdevenir el símbol de tot un programa de govern.