En aquestes pàgines a vegades apareixen articles anticatalans. De fet al mercat de les idees hi ha d'haver de tot, però amb un mínim de solvència intel·lectual. Un dels qui hi apareix regularment signa amb un cognom que procedeix d'un antic llinatge català, els Descatllar. El tal personatge, però, com que li fa fàstic tot allò català -tot i que segons sembla, es mallorquí, per tant podríem parlar d'autoodi malaltís-, l'escriu adaptat convenientment al castellà, a fi que no es noti el seu origen. Ves per on, que en un dels seus darrers articles hi veiem un déja vu relacionat amb la ideologia dels catalanofòbics de València-Mallorca, on n'hi ha pocs, els "gonellistes" -el tret "culturalment" més remarcable és que juren que defensen "sa lengo baleá" (sic) i d'Aragó-.
Fa uns dies vaig publicar un article sobre els que anomeno "blavero-feixistes" -anava a dir valencians-, però en realitat són espanyols al País Valencià. Aquesta tribu infame, propera al PP i a C's, es basa en els següents postulats: neguen l'existència de la nació i la llengua catalana. Afirmen que el "valencià" i el "mallorquí" són llengües diferents, a part de negar la identitat al català i dir que és "llemosí" (sic). Diuen que la bandera catalana l'hem pres d'Aragó, i que la "real señera" (sic) els va ser donada per Jaume I, que, a més afirmen, no parlava català, sinó valencià -un "idioma" que, segons ells, ve de l'iber-. Aquest entramat ideològic postfranquista, de patronímics en espanyol i que l'únic que saben en la nostra llengua és "no mos fareu catalans", ja sabem que és capaç de tot, dels atemptats i els assassinats, que han quedat sempre impunes. En general es caracteritzen per la seva agressivitat, la falsificació de la història i la seva ignorància cavernícola.
Aquest és també l'entramat ideològic del senyor a qui ens referim, un campió de la ignorància i l'odi anticatalà. D'aquells que diuen que un parent seu va traduir Rilke i Puixkin "al mallorquín" (?), que demostra una profunda incultura, a pesar -o potser per això- d'haver gaudit dels favors d'Aznar, de Felipe González, d'haver sigut director del CNI (quines credencials!), ambaixador del Vaticà i dels Estats Units i d'haver-se beneficiat de les "portes giratòries" del govern d'Espanya.
Doncs bé, tot el que dèiem que sostenen els blavero-feixistes ho abona, encara amb més munició, aquest senyor ambaixador. Com ells, els seu insult preferit és "pancatanista", ja que sosté que els països de llengua catalana no existeixen i a Mallorca, València, etc. parlen llengües diferents. I manipula a cor què vols, dient que el catalanisme reivindica Montpeller formant part dels països de llengua catalana, cosa que no ha fet mai. La seva altra aportació fonamental a la història de les nacions és dir que ell i Espanya no són nacionalistes, ni pan-hispànics, però que els catalans sí que estan posseïts pel diable en forma de "pancatalanisme" i "nacionalisme". I això per obsequiar-nos amb el més gran florilegi d'insults, vòmits i riallades, començant per la llengua, a la que insulta. Ens compara amb els nazis, ens diu xenòfobs, reaccionaris, que som antiintegradors, que falsifiquem la història, que fem desfilades a l'estil de Nuremberg, que el Decret de Nova Planta va suposar el millor per Catalunya i la seva riquesa..., i així fins a cansar-se a aplicar als catalans el que precisament és el Regne d'Espanya per a nosaltres. Tot això es pot perdonar a una persona inculta i poc viatjada, però en aquest cas, la culpa és doble.
